Avui: l’Espinós, el Barranc de les Falles, Toll de l’Ou, Comellar de la Cova de l’Os i Grau de la Grallera.
Pujar al Montsant en diferents èpoques de l’any, i amb qualsevol temps que faci, resulta una experiència única, quasi sempre sorprenent. Avui hem pogut tocar de prop la cara més aspra d’un dia de tardor que s’ha mostrat enfadós i rúfol. Fred, vent i pluja s’han unit per fuetejar el nostre ànim, sobretot quan carenejàvem la Serra Major. De totes maneres, les nostres ganes de caminar eren superiors a les adversitats climatològiques, i és ben cert que dins la frondositat de comellars i barrancs, a recer del vent, hem fruït d’una varietat de colors inimaginable. La tardor, quan es desvesteix, ens inunda de cromàtiques sensacions que queden preses a la retina dels ulls; fent que, al capdavall, hagi valgut la pena tornar un altre cop al Montsant.
Avui tocava tornar al GR92, que, com ja sabeu, és un sender que segueix tot el litoral català al llarg de 583 km. Comença a Portbou i arriba fins a Ulldecona resseguint sempre la línia de la costa o bé les serres properes, quan es fa aconsellable deixar el traçat marí degut a l’excessiva massificació urbana. D’aquest sender, que ja vam començar a recórrer temps enrere, teníem pendent de completar el tram central, o sigui, des del riu Besòs fins allà on s’acaba el massís del Garraf. L’etapa d’avui ha estat la núm. 18 del recorregut, la que va de Montcada i Reixac fins a Vallvidrera; en total 17,815 km.
A la guia oficial del GR podem llegir: “Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona, l’itinerari transcorre quasi sense excepció entre bosc, passant per alguns punts d’una gran frondositat. També hi ha bons miradors sobre Barcelona, el mar y el Vallès. L’etapa es pot considerar com una bona travessa de la Serra de Collserola, coneguda com el pulmó de les poblades comarques veïnes. Prop de la fi de l’etapa es passa pel Centre d’Informació del Parc de Collserola, amb abundant material i que mereix una visita detinguda.”
Efectivament, crec que a la majoria dels qui avui ens heu acompanyat us haurà sorprès la ufana dels boscos ombrívols d’azina i pi que hem travessat. Pistes ben endreçades i corriols amagats per entremig del bosc, amb fonts i bellíssimes raconades, han estat les troballes habituals del dia. Paratges d’alt valor ecològic, camins nets i ben cuidats, i que són utilitzats diàriament per una gran quantitat de persones, donen rellevància a aquesta gran àrea verda anomenada Parc de Collserola que separa el Barcelonès del Vallès. Tranquil•litat i bellesa exuberant a tocar de la conurbació de Barcelona. Una gran descoberta.
Més de quatre-cents assistents* ens hem aplegat avui a Arbolí per celebrar el 45è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria. La Secció Excursionista del Reus Deportiu ha realitzat enguany una visible tasca de recuperació i endreça dels graus del Bodro i de Vincabrer. Ja al primer tram d’ascensió pel camí del Collet dels Colls s’ha fet palès el treball fet, amb una sendera que avui feia goig de trepitjar. La primera parada ha estat al llogaret abandonat de Gallicant. Allí l’organització ens ha ofert un complert acompanyament a l’esmorzar que duia cadascú a la motxilla. Mentre fèiem la menjada podíem gaudir de les vistes panoràmiques de la vall del riu Siurana i de la serra del Montsant. Val a dir que avui, a aquella hora del matí, el dia, més que fresc, era gèlid. Refets amb el refrigeri, hem continuat la ruta pel grau del Bodro que baixa fins al riu Siurana just a l’alçada del Mas d’en Candi. Sense acabar d’arribar al riu, hem enllaçat el grau de Vincabrer per tornar a pujar dalt la carena i arribar fins a l’ermita de Sant Pau. Tant el grau de baixada com el de pujada han quedat perfectament condicionats per l’excel•lent tasca que durant moltes setmanes han dut a terme el companys de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. Cal felicitar-los sincerament.
Arribats a Arbolí ens esperava l’obsequi d’un generós aperitiu que ha servit de cloenda i ha acabat de completar la festa de l’excursionisme que és el Dia del Camí de Muntanya. Tal com es pot llegir en l’opuscle-guia que ens ha fet a mans l’organització: “Esperem que diades com aquesta perdurin en el temps i que continuïn sent un lloc de trobada, de celebració, de descoberta i de compartir una jornada de caminar plegats”.
* 403 assistents segons l’organització, dels quals 50 pertanyien a la nostra Associació.
Al fons de tot es dreça una muntanya de parets alteroses, de semblant inconquerible. Bé sabem els camins que hi menen i guanyen l’amable cim, amb un esglai breu. Per l’entrellum de les primeres clarors del dia, fulgurant i net, una fresca brisa ens incita a grimpar pel rocam esquerp. D’allà la vall les vinyes fèrtils han lliurat la dolça collita que ja fermenta als cups; ara groguegen afilerades en camps de tardor. Algun auró espars també muda colors, mentre que als comellars els ginebrons i les savines van tots carregats de fruits. Tot és amplitud dalt la Serra Major, i només ens distreu la fragància de la sàlvia omnipresent. La vista es perd als quatre vents, i els cims i carenes que tanquen l’horitzó tenen aquell superàvit de bellesa que ja coneixem. No ens podem, doncs, plànyer de la nostra sort. Quin dia més transparent vora la mar de sensacions! Quan tornem, el dia fa olor de sol d’estiu, amb una persiana verda pintada als turons prioratins.
Després del parèntesi estiuenc i l’arribada de la tardor, tornem a iniciar el cicle de sortides en col·laboració amb el Consell Esportiu del Baix Camp, sota el títol de “EL BAIX CAMP I TU A PEU”.
Com en els anys precedents, hem dividit les excursions en unes de mig dia i d’altres de tot el dia. Les de mig dia, i donat que feia temps que no caminàvem pel Montsant, les dedicarem a pujar els principals “graus” d’aquesta muntanya i les de tot el dia les dedicarem a recórrer el GR-92, en el tram que va de Montcada i Reixach fins a Vilanova i La Geltrú.
El grau del Barrots és un dels més espectaculars del Montsant, guanya l’altiva serra Major passant per llocs sorprenents amb aeris camins entre cingles. Deu el seu nom als barrots de ferro que permeten superar un petit mur de roca. La baixada la farem pel grau de La Grallera, antic camí de ferradura que era un dels més utilitzats per pujar al Montsant des de la Morera, quan antigament hom n’aprofitava els seus recursos naturals.
Assistència massiva de reusencs i reusenques (i alguns de fora vila) al 2n Tomb de Nit que aquest any va tenir com a punt de sortida i arribada la Font de la Boca de la Mina. Aquesta caminada nocturna, que amb només dos anys sembla que ja està plenament consolidada, dóna el tret de sortida a una nova temporada d’excursions que encetarem el segon diumenge d’octubre.
Una nit esplèndida va acompanyar els 260 participants que, passats uns minuts de les nou del vespre, van enfilar el camí de Monterols per fer un circuit de vuit quilòmetres per la part alta del terme de Reus. L’anècdota de la nit va ser la pesada broma d’algun brètol que va canviar de lloc una fletxa indicadora, la qual cosa va fer que un nombrós grup de gent fes una volta extra passant per Castellvell. Tots junts ja a la Font de la Boca de la Mina, vam realitzar l’acostumat ressopó que vam acompanyar d’un generós aperitiu, beguda i postres, ofert per l’organització. Per acabar una nit rodona, no podia faltar un excel•lent rom cremat que vam preparar amb moltes mans voluntàries que remenaven el cullerot. Especial menció volem fer dels nostres companys Juan i Sebastià, que, després de molts mesos, van tornar a acompanyar-nos. Estigueu segurs, amics, que tots vam estar contents de tenir-vos de nou entre nosaltres. Moltes gràcies a tots els participants i fins la propera.
S’acaba la temporada 2008-2009, una més que culmina un nou cicle de caminades, i aquest cap de setmana, en ple mes de revetlles, hem encès la traca final. Si féssim un símil ciclista diríem que el diumenge va ser “l’etapa reina”. Efectivament, per les fotografies que hem posat a l’àlbum es pot comprovar que han estat dos dies molt ben aprofitats, a més de recórrer llocs preciosos i espectaculars. Tot ha estat possible, com és d’habitud -i ja vam agrair-los-ho a l’autocar-, gràcies al treball dels amics Toni i Agustí que sempre ens preparen les sortides amb el màxim de mirament.
La primera parada del dissabte la férem a Ripoll, capital de la comarca i lloc de visita obligada. Després de tornar a admirar l’emblemàtic Monestir de Santa Maria de Ripoll i de fer una passejada pels carrers cèntrics de la població, vam enfilar cap a Sant Pau de Segúries. Aquí tots posàrem peu a terra per resseguir la Via Romana del Capsacosta, una obra monumental d’enginyeria, denominada també Via Annia, que era un ramal de la Via Augusta i que, tot traspassant els Pirineus pel coll d’Ares, s’endinsava dins la Gàl•lia dominada pels romans. A mig camí, i emparats per la frondositat del bosc, ens aturàrem per fer l’àpat del migdia. Després de dinar vam continuar fins a Sant Salvador de Bianya on ens recollí l’autocar. La major part de la tarda la vam destinar a fer turisme per l’encisadora vil•la de Camprodon; i després, cap al tard, férem cap al nostre lloc de pernoctació: Setcases, un serè poble de muntanya que s’ajeu a la vora del riu per escoltar l’etern brogit de l’aigua.
L’endemà diumenge, després d’un abundós esmorzar a la fonda on havíem pernoctat, l’autocar ens apropà fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000, ja dins del grandiós circ d’Ulldeter, que era on veritablement començava el nostre itinerari. Paisatges i vistes espectaculars és el que vam poder gaudir durant tot el dia, i que, a diferència d’un dissabte emboirat i xafogós, va despuntar ben fresc i radiant. Alguns dels llocs destacats que trepitjàrem van ser el coll de la Marrana (una cresta molt airosa entre el pic de Bastiments i el Gra de Fajol que separa les aigües del Ter i del Freser) i les extenses praderies i els comellars de Coma de Vaca. Destacat i espectacular va ser recórrer bona part del curs del riu Freser, des de pràcticament el seu naixement fins a la població de Queralbs. Salts immaculats d’aigües gèlides que a mesura que descendíem s’anaven apregonant en unes gorges de vertigen. Cadolles i tolls encisadors ens van permetre refrescar-nos, i, d’aquesta manera, poder alleugerir la forta calor del migdia-tarda. En resum, tothom va quedar contentíssim d’haver pogut gaudir d’un dia radiant a l’alta muntanya pirinenca. A Queralbs ens esperava l’autocar per retornar-nos cap a casa. Ara ja fins la propera temporada que tornarem a gaudir de la companyonia dels amics i a recórrer nous i bells paratges. Bon estiu a tots i a totes!
