S’acaba la temporada 2008-2009, una més que culmina un nou cicle de caminades, i aquest cap de setmana, en ple mes de revetlles, hem encès la traca final. Si féssim un símil ciclista diríem que el diumenge va ser “l’etapa reina”. Efectivament, per les fotografies que hem posat a l’àlbum es pot comprovar que han estat dos dies molt ben aprofitats, a més de recórrer llocs preciosos i espectaculars. Tot ha estat possible, com és d’habitud -i ja vam agrair-los-ho a l’autocar-, gràcies al treball dels amics Toni i Agustí que sempre ens  preparen  les sortides amb el màxim de mirament.
La primera parada del dissabte la férem a Ripoll, capital de la comarca i lloc de visita obligada. Després de tornar a admirar l’emblemàtic Monestir de Santa Maria de Ripoll i de fer una passejada pels carrers cèntrics de la població, vam enfilar cap a Sant Pau de Segúries. Aquí tots posàrem peu a terra per resseguir la Via Romana del Capsacosta, una obra monumental d’enginyeria, denominada també Via Annia, que era un ramal de la Via Augusta i que, tot traspassant els Pirineus pel coll d’Ares, s’endinsava dins la Gàl•lia dominada pels romans. A mig camí, i emparats per la frondositat del bosc, ens aturàrem per fer l’àpat del migdia. Després de dinar vam continuar fins a Sant Salvador de Bianya on ens recollí l’autocar. La major part de la tarda la vam destinar a fer turisme per l’encisadora vil•la de Camprodon; i després, cap al tard, férem cap al nostre lloc de pernoctació: Setcases, un serè poble de muntanya que s’ajeu a la vora del riu per escoltar l’etern brogit de l’aigua.
L’endemà diumenge, després d’un abundós esmorzar a la fonda on havíem pernoctat, l’autocar ens apropà fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000, ja dins  del grandiós circ d’Ulldeter, que era on veritablement començava el nostre itinerari. Paisatges i vistes espectaculars és el que vam poder gaudir durant tot el dia, i que, a diferència d’un dissabte emboirat i xafogós, va despuntar ben fresc i radiant. Alguns dels llocs destacats que trepitjàrem van ser el coll de la Marrana (una cresta molt airosa entre el pic de Bastiments i el Gra de Fajol que separa les aigües del Ter i del Freser) i les extenses praderies i els comellars de Coma de Vaca. Destacat i espectacular va ser recórrer bona part del curs del riu Freser, des de pràcticament el seu naixement fins a la població de Queralbs. Salts immaculats d’aigües gèlides que a mesura que descendíem s’anaven apregonant en unes gorges de vertigen. Cadolles i tolls encisadors ens van permetre refrescar-nos, i, d’aquesta manera, poder alleugerir la forta calor del migdia-tarda. En resum, tothom va quedar contentíssim d’haver pogut gaudir d’un dia radiant a l’alta muntanya pirinenca. A Queralbs ens esperava l’autocar per retornar-nos cap a casa. Ara ja fins la propera temporada que tornarem a gaudir de la companyonia dels amics i a recórrer nous i bells paratges. Bon estiu a tots i a totes!

FOTOS (DISSABTE 20 I DIUMENGE 21)

Popi’s party. Tastet de ratafia i “bon rotllo”, que no tot és caminar.