Avui tocava tornar al GR92, que, com ja sabeu, és un sender que segueix tot el litoral català al llarg de 583 km. Comença a Portbou i arriba fins a Ulldecona resseguint sempre la línia de la costa o bé les serres properes, quan es fa aconsellable deixar el traçat marí degut a l’excessiva massificació urbana. D’aquest sender, que ja vam començar a recórrer temps enrere, teníem pendent de completar el tram central, o sigui, des del riu Besòs fins allà on s’acaba el massís del Garraf. L’etapa d’avui ha estat la núm. 18 del recorregut, la que va de Montcada i Reixac fins a Vallvidrera; en total 17,815 km.
A la guia oficial del GR podem llegir: “Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona, l’itinerari transcorre quasi sense excepció entre bosc, passant per alguns punts d’una gran frondositat. També hi ha bons miradors sobre Barcelona, el mar y el Vallès. L’etapa es pot considerar com una bona travessa de la Serra de Collserola, coneguda com el pulmó de les poblades comarques veïnes. Prop de la fi de l’etapa es passa pel Centre d’Informació del Parc de Collserola, amb abundant material i que mereix una visita detinguda.”
Efectivament, crec que a la majoria dels qui avui ens heu acompanyat us haurà sorprès la ufana dels boscos ombrívols d’azina i pi que hem travessat. Pistes ben endreçades i corriols amagats per entremig del bosc, amb fonts i bellíssimes raconades, han estat les troballes habituals del dia. Paratges d’alt valor ecològic, camins nets i ben cuidats, i que són utilitzats diàriament per una gran quantitat de persones, donen rellevància a aquesta gran àrea verda anomenada Parc de Collserola que separa el Barcelonès del Vallès. Tranquil•litat i bellesa exuberant a tocar de la conurbació de Barcelona. Una gran descoberta.
Joan