La Vilella Baixa: Grau dels Bous – Grau del Coll Empedrat
Aquest diumenge hem recorregut una part del Montsant que, no sé per què, no acostumem a freqüentar massa. Es tracta de la part de ponent del massís que s’aboca a la Vilella Baixa, tancada pel Riu Montsant i el Riuet d’Escaladei. Aquesta bonica i aturonada població rep el sobrenom de “Manhattan del Priorat”, pel peculiar arrenglament de les seves cases.
De bon matí ens hem enfilat pel Grau dels Bous, un camí que conserva tot l’encant del seu empedrat original i que demostra la importància que tenia en una antigor no massa reculada. Dalt el pla hem vorejat el Barranc dels Bassots, que s’apregonava a la nostra esquerra, per fer novament un gir de 180º a l’alçada de l’era de cal Creuetes, un indret que presenta una notable cabana de pedra seca en perfecte estat de conservació. Després d’esmorzar, acompanyats d’un sol reconfortant, hem reprès la baixada pel Grau del Coll Empedrat. Ha estat del tot encertat fer una petita marrada per poder visitar i admirar el Pont de Cavaloca, situat a sobre el barranc del mateix nom. Segons diverses fonts, es tracta d’un pont romànic fet de pedra seca, força aeri i envellit. Diu una llegenda local (una mica estrafolària, la veritat) que per aquest pont hi va passar el cabdill cartaginès Anníbal i els seus elefants, quan aquest va creuar el Pirineus per atacar Roma. El que ha estat curiós de contemplar avui, era la llisera que conforma el llit del barranc uns metres més avall del pont, amb l’aigua completament glaçada de banda a banda. Un profund engorjat on, segurament, en aquesta època de l’any, no hi deu tocar el sol en tot el dia.
Un cop tornats a la Vilella Baixa, com que l’excursió no ha estat llarga i ens sobrava temps, hem pogut fer una completa visita turística a la població. Tampoc no ha faltat qui ho ha aprofitat per fer una bona provisió dels seus famosos vins. La veritat, el matí era tan càlid i agradable que fins i tot feia mandra tornar cap a casa.
