Al fons de tot es dreça una muntanya de parets alteroses, de semblant inconquerible. Bé sabem els camins que hi menen i guanyen l’amable cim, amb un esglai breu. Per l’entrellum de les primeres clarors del dia, fulgurant i net, una fresca brisa ens incita a grimpar pel rocam esquerp. D’allà la vall les vinyes fèrtils han lliurat la dolça collita que ja fermenta als cups; ara groguegen afilerades en camps de tardor. Algun auró espars també muda colors, mentre que als comellars els ginebrons i les savines van tots carregats de fruits. Tot és amplitud dalt la Serra Major, i només ens distreu la fragància de la sàlvia omnipresent. La vista es perd als quatre vents, i els cims i carenes que tanquen l’horitzó tenen aquell superàvit de bellesa que ja coneixem. No ens podem, doncs, plànyer de la nostra sort. Quin dia més transparent vora la mar de sensacions! Quan tornem, el dia fa olor de sol d’estiu, amb una persiana verda pintada als turons prioratins.
Elena
Joan