Graus del Montsant: Colors de tardor

6 CommentsGeneral

Montsant

Avui: l’Espinós, el Barranc de les Falles, Toll de l’Ou, Comellar de la Cova de l’Os i Grau de la Grallera.

Pujar al Montsant en diferents èpoques de l’any, i amb qualsevol temps que faci, resulta una experiència única, quasi sempre sorprenent. Avui hem pogut tocar de prop la cara més aspra d’un dia de tardor que s’ha mostrat enfadós i rúfol. Fred, vent i pluja s’han unit per fuetejar el nostre ànim, sobretot quan carenejàvem la Serra Major. De totes maneres, les nostres ganes de caminar eren superiors a les adversitats climatològiques, i és ben cert que dins la frondositat de comellars i barrancs, a recer del vent, hem fruït d’una varietat de colors inimaginable. La tardor, quan es desvesteix, ens inunda de cromàtiques sensacions que queden preses a la retina dels ulls; fent que, al capdavall, hagi valgut la pena tornar un altre cop al Montsant.

FOTOS

6 Comments

  1. Pep Vallès

    Vent, pluja i fred, però impressionants vistes.
    Amb núvols dibuixant diferents siluetes a diferents nivell, canviant constantment, viatjant a gran velocitat arrossegats pel vent.
    Amb les cabres que han aparegut a l’horitzó d’una en una, mirant cap a nosaltres, a l’estil del indis de les pel·lícules , de forma molt còmica.
    Amb tots els colors que ens regala la tardor.
    Amb l’esmorzar ple de germanor, al raser de la serra major. (rodoli)

    Llàstima d’esperes excessives per reagrupar als participants , possiblement aquestes esperes fan replantejar a alguns, tornar-se a apuntar a una propera sortida. Això crec que es perjudicial per l’entitat.

    Penso que aquestes sortides estan molt ben pensades per acollir a gent de molts diferents nivells, fins hi tot hem consta que es preparant els recorreguts prèviament intentant el mínim de dificultat i a la vegada poder gaudir del màxim de riquesa de detalls que ens ofereix la natura, això no es fàcil.(Aprofita per fer un llarg aplaudiment com aquells que es fan al BUS, als que ho fan possible)

    Tot hom es pot apuntar, sense límits, cadascú es posa el seu límit i per tant a de ser conscient, pensant amb els altres, de a on pot arribar en bones condicions i a on arriba amb dificultats i tard, massa tard.
    Desprès de reiterats comentaris generalitzats, referits a una sola persona, crec que algú ho ha de plantejar seriosament, per que es doni per eludit.

    Ho diu un nou vingut , que torna a sortir d’excursió, desprès d’uns anys allunyat d’aquesta activitat, soci de l’AEC des de quan era “Llobato” a l’any 1970 amb 9 anyets , passant per totes les etapes dels Escoltes fins a cap de Pioners, passant per les seccions d’escacs, de pim-pom, de fotografia, ajudant a formar la secció de BTT, portant la secció d’Esquí, promotor de la secció “pasillo” je je …)
    Jo tinc aquest defecte o virtut, segons el cas, i dic molt clar el que penso i crec que altres també pensen.
    Per si algú no m’ubica, soc aquell “tiu” amb barba blanca, que quan fa sol porta el barret de palla i avui amb el fred portava una barretina descolorida, la mateixa de quan tenia 9 anyets.

    Salut i força per tot hom.
    Pep.

  2. Carme Sabat

    Pep, estic plenament d’acord amb tot el contingut del teu comentari.
    Sóc assídua a les excursions però no en sóc sòcia. Tot i això, coneixent el tarannà de l’associació i dels socis actius a les sortides, crec que em puc prendre la llicència de donar la meva opinió i subscriure totalment el teu escrit. Tots hem de ser capaços de conèixer les nostres limitacions, acceptar-les i actuar en conseqüència, encara que sé que és molt dur, també entenc que és necessari fer-ho.
    Per cert, vull felicitar als organitzadors de les sortides!!!! Són realment fantàstics i fantàstiques (fantàstics ells i fantàstiques les sortides…. Jejeje).
    A més, encara que faci mal temps (avui fred, vent i aigua) les sortides continuen sent meravelloses. Sabeu triar bé els recorreguts ja que les males condicions climatològiques no les desmereixen gens. De vegades, fins i tot, les fa més maques.
    A sobre, la xocolata de l’Angel, el coc de l’Edu, les avellanes de la Inés, els carquinyolis de la Maria i més delicatessens que em deixo, les fa encara molt més maques.
    MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER TOT !!!

  3. Joan

    Estem completament d’acord amb els pensaments d’en Pep. El dia no ha acompanyat gaire, però l’itinerari ha sigut molt ferm.
    També som dels que pensem que una excursió que és de mig dia no pot allargar-se tant com ens ha passat avui. Si hi ha un imprevist tots ho sabem entendre, però que per una sola persona hagim d’esperar quaranta persones quasi dues horas (sumant totes les parades) és totalment inadmissible. Aixó ens está fent plantejar si val la pena apuntar-nos a les properes. Aquest sentiment és el que es recull al final de la caminada entre la majoria dels asistents. Una llàstima! perquè l’ambient és fantàstic.
    Potser si tots els que ho parlem ho fessim publicament ja estaria arreglat. Sisplau, mireu de fer-hi alguna cosa. Moltes gràcies.

    Joan i Joana

  4. Miguel

    Hola a tots, estic d’acord amb els altres, crec que aquest problema ho té que solucionar la junta i per molt que no agradi, fer-li entendre la realitat, abans de que la gent deixem d’anar per culpa d’aquests problemes!, no té sentit esperar sempre a la mateixa persona sense motiu de força major,tots tenim dret anar a la muntanya però jo no ho faria sapiguen que perjudico a tot un grup, tindriem que ser més concients i pensar amb els companys.
    Llàstima que les excursions són molt maques i hi ha molt de companyerisme en general.
    Ramon els montatjes fotografics són una passada! esperem al dilluns per obrir la pàgina i mirar les fotos.

    Gràcies

    Miguel i Núria

  5. ramon

    Gràcies pels comemtaris positius que feu de la sortida de diumenge, encara que el temps no hagués acompanyat.
    En quan a l’altra tema que també heu esmentat, només dir-vos que estigueu tranquils que ja està encarrilat i en vies de solució. Heu de saber que la junta de l’entitat i els organitzadors de les sortides sempre procuraran pel bé general del grup i per la màxima harmonia.

  6. Eduardo Martin Gonzales

    Contra viento y marea: Así podiamos definir la caminata de este domingo 8.
    Las previsiones de los magos del timpo se cumplieron, el viento soplo con fuerza,el frio se hizo sentir y la lluvia nos mojo a ratos. Cada cual soportava como podia las inclemencias meteorologicas, pero a su vez gozando de cada vista de cada paso de cada rincon,porque así somos los excursionistas.
    Quien estuviese observando desde cualquier satelite nuestro paso por la serra mayor,pensaria que heramos un grupo de masoquistas; pero no confundamonos,nuestra afición ó entretenimiento nos hace hacer soportar cosa como esa. Pero no nó somos masoquistas (aunque alguien así lo crea,)todos tenemos mas que hacer los domingos despues de las excursiones.tenemos planes y nos regimos por un horario cuando planeamos nuestra participación en las salidas,vasando nuestros calculos en el horario que nos facilita la Asociación.
    En esta ultima excursión se volvio a repetir lo de otras anteriores(el retraso y la espera y siempre por la misma persona), y como decia aquel mi gozo en un pozo. Es una lastima ya que el exfuerzo y el buen hacer de unas personas que ponen todo su empeño en que la cosa salga bien se ve emborrononado por la arrogancia y la salta de respeto de otra que segun parece tiene mucho poder.
    Bueno como dice el reflan (de tanto ir el cantaro a la fuente al final se rompe), esperemos que no se rompan muchos y que cada domingo demos nuevos aplausos a los nuevos,y perduren en esta fantastica familia.
    Un saludo y hasta la proxima.
    Edu.

Leave Comment