XIV Caminada Reus – Prades – Reus
Ja podeu consultar el Tríptic de la XIV Caminada Reus – Prades -Reus, que es realitzara el proper 6 de juny de 2010.
Ja podeu consultar el Tríptic de la XIV Caminada Reus – Prades -Reus, que es realitzara el proper 6 de juny de 2010.
Joan Ramon Andrada i Juan Luís Benítez, membres de l’AEC, el proper mes de juliol intentaran coronar el Lenin Peak. Es tracta d’ un cim de 7.134 metres situat a la serralada del Pamir, entre Tayikistan i Kirguistan, a l’Àsia central. Ens expliquen que ja tenen dissenyat el pla de ruta i que per fer cim calculen que poden trigar uns vint-i-cinc dies. El dia 26 de juliol sortiran cap a Moscou, i des d’allà es traslladaran al camp base, situat a 3.880 metres d’altura. Tècnicament, no es tracta d’un cim molt complicat, però els temporals de neu hi són freqüents. A més, hauran de travessar una glacera i una aresta de mil metres de desnivell desprotegida del vent, a part d’altres inconvenients que puguin sorgir.
Finalment, ens comenten que no han rebut ajut de cap patrocinador i totes les despeses van a càrrec seu, la qual cosa els suposa un notable esforç econòmic. També diuen que estarien encantats si algú s’anima de patrocinar l’expedició. Des de l’AEC Reus els desitgem tota la sort del món.
http://www.diaridetarragona.com/esports/043251/reto/fascinante/lenin
Avui hem pujat pel senzill grau de l’Enderrocada, a l’oest de la serra de Montsant. A poc a poc anem voltant tot el massís i redescobrint els diversos graus que porten al cim. Hem tingut un temps amenaçador, preludi del temporal que s’anuncia per demà. El dia ja s’ha aixecat bastant rúfol, i a mesura que avançaven les hores, cada vegada s’ha tornar més desplaent.
Sortint de la població de Cabacés, hem parat a esmorzar a la font de Cavaloca. Després ens hem enfilat pel grau de l’Enderrocada per fer cap al mas de l’Estrem. De tornada hem fet la volta pel bell paratge de la Foia i l’ermita de Sant Roc, per tornar altre cop al poble. Cal dir que en aquesta sortida hem fet el ple, fent bona aquella dita que diu: “al mal temps bona cara”; o sigui, que cap climatologia adversa ens treu les ganes de caminar.
Pas a pas anem completant el traçat de tot el GR92. Avui tocava el tram que va de l’Ermita de Bruguers fins a la població de Garraf. Tot el recorregut que hem fet avui transita dins el Parc Natural del Garraf, de12.376 hectàrees que és gestionat per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Primer hem caminat pel que es coneix com el Garraf roig (la zona de Bruguers i el Castell d’Eramprunyà), i més endavant ja dins del Garraf blanc, on la pedra calcària compon gairebé la totalitat del massís. El seu relleu càrstic (per l’acció erosiva de l’aigua) origina unes formes de relleu específiques i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La vegetació que caracteritza aquest paisatge és un matollar dens d’un a tres metres d’alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i d’altres espècies de procedència africana. També hem vist notables exemplars d’aladern (Rhamnus alaternus). El bosc d’alzinar i pi blanc s’està regenerant dels incendis que l’han assolat en el passat.
El primer àpat del dia l’hem fet a redós de les encimbellades ruïnes del castell. El dia era tapat i això ens ha privat, en part, de gaudir de les vistes que es poden divisar des d’aquesta privilegiada talaia. No obstant, hem contemplat els emblemàtics cims del Montseny, avui ben blancs de neu, la inconfusible silueta de Montserrat, bona part del Vallès occidental, i gairebé tot el Barcelonès i el Baix Llobregat als nostres peus. Després hem continuat fins a la Pleta, una esplèndida masia modernista ben restaurada que actua d’oficina del Parc, on hem parat per dinar i descansar una estona tot gaudint de l’entorn. Ja de cara avall, una hora i escaig de camí en ha dut fins a ran de mar on ens esperava l’autobús per tornar cap a casa. La pluja, que s’ha retingut durant bona part del dia, ha fet acte de presència una estona abans d’acabar l’etapa. Malgrat aquesta mica d’aigua, en conjunt creiem que ha estat una excursió molt gratificant, per totes les coses que hem descobert i per la bona companyonia que no falta mai en les nostres sortides.
El passat dissabte 20 de febrer l’Associació Excursionista Catalunya de Reus, amb la col·laboració de la FEEC va organitzar al Palau de Fires i Congressos de la capital del Baix Camp l’acte d’entrega de premis de la XI Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades i de la XII Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC, amb una assistència de 350 persones.
L’acte, presidit per Dani Planas, president de la FEEC, va comptar també amb l’assistència de Joan Antoni Verge, regidor d’esports de l’Ajuntament de Reus, Francesc Aguiló, representant territorial del Consell Català de l’Esport i d’Isidre Domènech, vicepresident de l’Associació Excursionista Catalunya de Reus.
Durant l’entrega als premiats, que fou amenitzat per un bonic reportatge fotogràfic elaborat per Xavier Capdevila, es va fer també un homenatge a Fermí Marco, ex president del Comitè Català de Marxes de la FEEC i actual vocal de refugis, que molt emocionat, va rebre una placa de mans del president de la FEEC.
Aquest cap de setmana hem anat a la Vall de Boí a fer raquetes de neu, una disciplina que molts de nosaltres no havíem provat encara. Ha estat una sortida extraordinària, sobretot per als qui era el primer cop que ens calçàvem les raquetes. El temps també ens ha acompanyat, tan el dissabte com el diumenge, amb un sol esplèndid. Això sí, les temperatures eren rigoroses tal com s’escau en aquesta època de l’any. La neu de la zona de Boí Taül ens ha ofert diferents textures que ens ha fet gaudir de valent. Paisatges inoblidables i cims nivals ens han acompanyat tota l’estona. També cal agrair el guiatge que hem tingut dels membres del “Free Flocks, guies d’alta muntanya”. L’Òscar, el Moi i l’Àlex ens han donat tot el seu suport, fruit d’una gran experiència i preparació, i ens han alliçonat amb escreix de totes les dificultats que aquest esport pot comportar. Val a dir que les condicions d’avui eren immillorables i el risc mínim, sempre actuant amb seny, naturalment. Tots ells tenen una gran coneixença del terreny que trepitjàvem, per estar arrelats a la zona, i la seva vocació muntanyenca traspuava en totes les explicacions que hem rebut. Crec que tots, al final del dia, hem quedat amb ganes de tornar-hi ben aviat.
