Encetem febrer per un mirall aigües embassades, amunt de La Sénia. El dia és hivernenc. No obstant, al nostre pas ullades de sol es capbussen al fons del pantà. El paisatge és obert, magnífic, i tenim davant nostre les altes carenes d’una terra que no es rendeix, que no abdica del seu port majestàtic, on hi regnen els voltors i les aus rapinyaires que orgulloses voleien pel cel. Nosaltres no renunciem a conquerir-la, humils i conscients de la nostra petitesa. Refem forces a la Cova dels Ferrins, i després comencem a remuntar el Barranc del Salt atapeït de boscúria i envoltat de cingleres. L’esma i la vista se’ns enfilen cap al Morral Desplegat, la Costa Dreta i la Mola de l’Aixada. Passem l’àmplia raconada de la Casa forestal i el camí, de cop i volta, se’ns torna feréstec, rentat i desfet per les avingudes de la indomable torrentera. Tothora que caminem ens acompanya l’aigua que brogeix pels saltants de les roques. Arribem al Salt del Robert i l’admiració s’acreix fins a cotes difícils de descriure, la bellesa muda de la natura s’ha de viure en primera persona del singular. Però cal continuar, com sempre fem a la vida, ja que no vivim de fer escala sinó que prenem la força d’elles per seguir el camí. El nostre d’avui cada cop és més rost, més altívol i encrestat, però, pas a pas, les cames i la voluntat uns porten al cim. Ja albirem Fredes, petit i glaçat, talment un solitari llogaret de pessebre. I tot d’una comencem a pensar ja en la propera sortida.