Avui hem tingut un matí ben agradable. Una escletxa de bon temps dins d’un hivern que està sent força rigorós, pel que estem acostumats. Cal destacar que en aquesta excursió també hem fet el ple: més de vuitanta persones disposades a fer l’ascensió a la Mola de Genessies tot gaudint de belles panoràmiques. L’autocar era el gran, i anava ple de gom a gom. A més, com que tothom que volia venir no hi cabia, al final s’han afegit dos cotxes més a l’excursió.
Quan hem arribat a Vandellòs clarejava el dia, i una llarga processó de xiruques ha enfilat serra amunt pel camí de Casseà. Després de passar pel Coll de Lleixares hem fet cap a l’antic despoblat de Genessies, avui sense l’esplendor que havien tingut aquestes grans masies en temps reculats. A redós del mas hem esmorzat; el lloc era arrecerat i el sol ens acompanyava. Un cop acabat el ritual de la menjada… serra amunt que fa pujada!
El camí fins dalt la Mola és feréstec, però d’una gran bellesa. Quan hem arribat a l’últim coll el vent gelat ha començat a aparèixer i ja no ens ha deixat fins que no hem descendit de l’alterós rocam. La Mola és un penyal que impressiona força, i des de dalt la vista se’t perd en totes direccions. El matí era força clar i hem gaudit de valent. Teníem unes boniques vistes als quatre vents i un riu blanc de boira baixa que s’estenia davant la serra de Cardó, amb els Ports al fons.
Després de visitar les exigües restes del poblat ibèric que resten dalt la calma hem enfilat el camí de retorn. Aquest ha estat altre cop pel Mas de Genessies, el Coll de Lleixares, l’Estret de la Gentilla i el Barranc de Burrià, passant per Mas Valentí. Una excursió fàcil i recomanable, sobretot en un dia clar i no massa calorós com ha estat avui.
JOAN I JOANA