El diumenge passat, vint d’abril, vam fer una sortida fora de programa per conèixer una mica millor els voltants del nostre terme i els seus camins i barrancs. La caminada la vam anomenar “Tomb de Reus“. En total érem vint-i-tres, els que, malgrat el temps amenaçador, ens reunírem davant del Santuari de Misericòrdia per iniciar la marxa. Com que ja vam sortir de casa plovisquejant, tots anàvem més o menys preparats amb capellines i algun paraigües. Ningú no es va fer enrere, ja que tothom tenia ganes de conèixer aquesta ruta tan propera i tan inèdita. De primer vam agafar el camí del Morts per trencar, al cap de pocs minuts, pel camí de la Pedra Estela (que és el PRC-28 que du a Vilaseca) tot aprofitant per explicar in situ l’origen d’aquests topònims. Al sud de la ciutat anàrem a trobar el camí de Bellissens, deixant el PR que seguíem. Vam creuar per sota la partida de La Roureda i a l’alçada del Mas del Carpa vam agafar el GR-172 que, com tothom sap, és el camí de Constantí. A estones s’anava escapant algun plugim, però quan vam arribar al Pi de Bofarull el temps escampà per deixar que esmorzéssim tranquil·lament. El record que jo tenia d’aquest pi era el d’un arbre força decrèpit, però ara tot l’entorn està ben arreglat i fa goig de veure’l, ben ufanós.

Després d’esmorzar vam continuar remuntant la riera de La Quadra, que és el nom que pren la riera d’Almoster quan entra al terme de Reus, i ressegueix el nostre municipi per llevant. A l’alçada del camí de Valls deixàrem la riera per continuar pel camí del Burgar, després decantàrem per davant del mas per fer cap al camí d’Aixemoreres. Aquí vam fer una breu aturada per explicar una mica la història del Mas del Burgar. Resulta que antigament el Burgar era un terme en ell mateix, un poble medieval datat ja l’any 1157. No fou fins l’any 1842 que passà a formar part del terme de Reus. Al Burgar hi havia una antiga esglesiola que es va acabar d’ensorrar en la Guerra del Francès. La capella que encara es conserva, formant part del Mas del Burgar, fou construïda l’any 1828 i estava dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

A pocs metres del mas, just en la confluència amb el barranc del mateix nom, vam poder admirar el port soberg del Pi del Burgar, el qual diuen que és un del més vells del nostre país, amb més de quatre-cents anys d’antigor.

Seguírem amunt pel camí d’Aixemoreres fins trobar el camí que va de La Selva a Castellvell. Val a dir que a partir que creuàrem la carretera de Montblanc i la via del tren, la pluja començà a caure de valent i ja no parà de ploure fins que fórem a Castellvell. Tips d’aigua, i davant el caire que prenia el temps, decidírem finalitzar la sortida a Castellvell mateix i d’allí tornar cap a Reus. La idea inicial era acabar de fer el tomb de 360º pels Cinc Camins i el Roquís.
Segurament que, qualsevol diumenge del proper més de maig, tornarem a fer una sortida per completar la resta de la ruta, i de passada aprofitarem per conèixer algun camí més de ponent i de la part nord de Reus. En cas de que fos així, ja es comunicarà.
Ramon