L’excursió d’aquest dissabte era fora de programació, però ja vam anunciar que la faríem com a complement de la pujada del pessebre de l’endemà. Ens ha agradat l’itinerari proposat perquè hem visitat racons no massa coneguts d’aquest Montsant que, vagis per on vagis, sempre et sorprèn i t’encisa.
Hem fet cap a l’ermita de Sta. Magdalena d’Ulldemolins, on hem deixat els cotxes, i des d’allà ens hem enfilat serra amunt per un dels molts camins que hi pugen. El Grau de la Cova del Corb està força fressat i es remunta fàcilment, però quan s’arriba al Grau de les Voltetes ja són figues d’un altre paner. De totes maneres ho hem resolt sense massa problemes, i quan hem arribat al Collet del Parral hem vist que era un bon lloc per aturar-nos a esmorzar, ja que hi tocava el sol i les vistes de la vall d’Ulldemolins eren esplèndides.
Quan hem acabat d’esmorzar hem continuat direcció est per la part més alta d’un serret. El camí és poc transitat i força perdedor, ja que el sòl és pedregós i el pastor amb el ramat hi obre molts corriols. De totes maneres, després de dubtar una estona i consultar la guia i el mapa, hem pres el camí bo que du a la Cova del Caterí. La cova, en realitat, és una balma grandiosa des d’on es contempla bona part de la Serra Major i la profunditat del Barranc dels Pèlecs. A continuació hem resseguit l’alterosa sendera fins a la Moleta i la Punta de la Pericana. Uns quants ens hem enfilat dalt el rocam per una fàcil via ferrata que està equipada amb una cadena per facilitar-hi l’accés. Les vistes des d’aquest cim són magnífiques.
Un cop retornats al collet hem començat a descendir per travessar el Barranc del Parral. Pujant pel seu vessant dret, i seguint pel Comellar del Madelenet, hem fet cap al Pi de la Carabasseta (1030 m alt.) on hi ha una important cruïlla de camins. Després de les fotos de rigor, i vist que el temps havia empitjorat molt, hem decidit no parar per dinar fins arribar a l’ermita de Sant Antoni. Hem anat a buscar el pas que du directament a l’ermita i hem començat la forta baixada que ens ha dut altre cop als peus del Montsant.
El dinar l’hem fet en un dels menjadors de l’hostatgeria que hi ha a l’ermita, molt ben atesos pels seus amables cuidadors que la tenen oberta tot l’any. El lloc és molt concorregut, ja que l’ermita i el seu entorn són molt acollidors i també és el punt d’inici de molts itineraris. En acabar, hem anat a recollir els cotxes que havíem deixat a Sta. Magdalena i hem enfilat el camí d’Albarca. Al refugi d’aquest petit i encimbellat poble és on teníem reserva per fer la pernoctació.  Aquest és el lloc des d’on cada any comencem l’ascensió a la Roca Corbatera per dur el nostre pessebre al cim del Montsant. Però això ja serà demà. Ara sopem, fem la nostra festeta particular vora el caliu del foc mentre a fora creix el fred i arrenca un persistent plugim. Bona nit… (el Barça ha guanyat el Madrid!).