Serra de l'Argentera – Castell d'Escornalbou

Escornalbou

Mare deixeu-m’hi anar, a l’Alforja a plegar avellanes,  que cantarem quatre cançons pels fadrins de Riudecanyes.
Diumenge de Rams. Matí ple d’aromes que exhala la terra mullada. Pas lleuger i cor content mentre ens enfilem amunt la serra; allà dalt, el Trucafort ens espera. Farigoles en esplet i espàrrecs gerds a la marjada; la sajolida arrapada sota les pedres. Cada romer amb mil flors blaves, cada argelaga saturada de groc, a cada racó de la senda un nou verd per descobrir. En arribar als molins la mirada sens perd pel cobalt de les muntanyes. Els brucs llueixen cabelleres argentades; el boix-grèvol, reflexos metàl•lics. Les sureres, com guerrers antiquíssims, custodien la vellúria d’uns murs de pedra roja. El Castell-Monestir d’Escornalbou traspua història; l’ermita de santa Bàrbara el vigila encimbellada. Nosaltres tan sols hi som de pas, pujant i baixant costers se’ns fugen les hores: el camí només existeix quan sentim el pes i la mesura de cada passa.

FOTOS

Leave Comment