Camí de Sant Jaume (Burgos-León)

FOTOGRAFIES

Descripció de les etapes:

Primer dia

Vam aterrar a l’estació Rosa de Lima de Burgos el dimecres 5 de juny a les 15,23. Abans no vam ser a la catedral, férem unes quantes fotos i començàrem a caminar, ja se’ns havien fet les sis de la tarda. El primer dia teníem una etapa curta fins a Rabé de las Calzadas, de només 10,500 km, i arribàrem a l’alberg a l’hora de sopar. La Clementina, l’hostalera del “Liberanos Domine” ens atengué de meravella.

Segona etapa

L’esmorzar va ser a les 6,30, i a les set ja estàvem en ruta camí de Castrojeriz, a 28,4 km. Sort que a Hontanas vam fer “parada i fonda” amb ous ferrats i morcilla de Burgos inclosa 😀

A la sortida de Rabé comença l’ascens a la meseta o “páramo”, nom amb que es coneix aquí la immensa planura cerealística de Castella. A l’hora de dinar ja estàvem instal·lats, nets i polits, a l’Hotel La Cachava de Castrojeriz, un bon  lloc per descansar i recuperar forces per l’endemà. A la tarda, mentre badoquejàvem pel poble, vam tenir un parell de ruixats, curts però intensos.

Tercera etapa

De Castrojeriz a Frómista no va ser l’etapa més llarga (25,2 Km), no obstant, per a alguns va ser la més cansada dugut, segurament, a no tenir encara el cos acostumat a caminar cada dia. Va ser l’únic dia que ens vam mullar una  mica: uns centenars de metres abans d’arribar, quan ja érem a les envistes de les comportes del Canal de Castilla, ens va caure a sobre un xàfec que déu ni  do.

A mig camí havíem passat l’ermita de Sant Nicolás, el que queda d’un hospital del segle XIII aixecat a la vora del Pisuerga i que actualment es fa servir de refugi de peregrins. Al costat de l’ermita es troba el Puente Fitero, imponent pont d’onze arcades que permet creuar el riu i marca el límit entre les províncies de Burgos i Palencia.

Cuarta etapa

En aquesta etapa no ens va caler matinar gaire. De Frómista a Carrión de los Condes només teníem 19,2 km que férem ens menys de quatre hores. Havíem dormit a l’hostal San Pedro, un establiment quasi nou i de preus raonables. A la sortida de la població passàrem pel costat de l’església de San Martín, un edifici paradigmàtic del romànic tot i que va ser restaurat a començaments del segle XX.

A la una del migdia  ja érem a l’Hostal La Corte, un establiment dels més preparats del Camino per atendre les necessitats del pelegrí. Té habitacions confortables, una restauració de les millors i  un servei atent i ràpid. A la tarda anàrem a segellar les credencials al Monasterio de Santa Clara i vam aprofitar per endur-nos un assortit de les excel·lents pastes que elaboren les mateixes monges clarisses. Més tard assistírem a un interessant concert de guitarra i cant a l’església de Santiago, romànica del segle XII.

Cinquena etapa

El cinquè dia vam fer l’etapa “reina”. De Carrión a Sahagún hi ha 39,7 km i unes planures inacabables que es poden convertir en una tortura si un no  compta amb força física i mental. Des que vam entrar a la província de Palencia estem en que allí anomenen Tierra de Campos: mars de cereals repetitius i sense horitzó.

Havia plogut segurament tota la nit, i quan a les sis en punt baixàrem a esmorzar encara ploviscava. Acabava de passar les escorrialles del front que en aquells dies va causar inundacions a Navarra i a l’Aragó. Per sort, a nosaltres la borrasca ens va agafar d’esquitllentes.

A la sortida vam travessar el  riu Carrión i passàrem per davant de l’imponent Monasterio de San Zoilo, d’origen romàmic però amb portada barroca i  claustre plateresc. A continuació, els primer disset quilòmetres de desert. Finalment, a Calzadilla de la Cueza ens eperava un reparador esmorzar de forquilla: ous ferrats amb xoriç, truita de patates, “pepito” etc. A Sahagún hi  vam arribar a les quatre de la tarda bastant  sencers, malgrat tot. Ja havíem arribat a la província de Lleó.

Sisena etapa

De Sahagún a Mansilla de las Mulas hi ha 36,6 km, poca broma. Així que un altre cop a matinar i camina que caminaràs. A Bercianos una parada per esmorzar i agafar forces. A partir d’aquí teníem un dels trams més llargs i solitaris del Camino, seguint la senda de caminants, practicament sense ombres ni referències. A Reliegos, sis quilòmetres abans d’arribar a Mansilla, férem una aturada de dues hores. Descansem en una ombra, prenem una cervesa fresca i després vam dinar en un hostal que han inaugurat aquest mateix any.

Mansilla de las Mulas és una població d’origen romà que en el  passat tingué gran importància degut a la seva privilegiada situació en la xarxa de camins. La vila conserva part de les muralles del segle XII. Aquí vam fer nit a l’Hostal San Martín, una atrotinada pensió amb ínfules d’hotel (pel preu) i un tracte esquerp. Gens recomanable.

Setena etapa

De Mansilla a Lleó per nosaltres ja va ser una passejada, tot i  haver de fer encara 18,1 km. Vam passar per llocs emblemàticas com Puente de Villarente, un pont que fa corba i que puja i baixa, i que consta de 17 arcs. La font monumental d’Arcahueja. Puente Castro sobre el riu Torío, del segleXVIII, mostra lleons amb escuts. El topònim prové del fet que, fins a finals del segle XII, aquí estava situat el Castro de los Judíos.

Entràrem a Lleó abans del  migdia seguint les petjades dels pelegrins, que  ens duien directes a la catedral. Abans, però, férem parada obligada davant la Casa Botines per fotografiar-nos al costat del nostre paisà Antoni Gaudí. La presència de la imatge de Sant Jordi a la façana d’aquest edifici s’explica pel fet que  el seu fundador era català (Joan Homs i Botinàs).

La Catedral de León és una de la més importants mostres del gòtic. En visitar el seu interior es comprén immediatament perquè es diu que aquest edifici està fet amb més vidre que pedra: els seus inacabables vitralls són una meravella que un no es cansa d’admirar.

Vam escollir per pernoctar l’Hostal Don Suero, molt a prop del centre, amb una  relació qualitat/preu força acceptable. A la tarda visita a la catedral, passejada per la Calle Ancha, la Calle la Rúa, que dóna entrada al Barrio Húmedo amb les seves  incontables tasques. Més tard ens arribàrem a segelllar al Monasterio Benedictino de las Carbajalas, on hi ha l’alberg de peregrins i un notable hotel/hospederia de tres estrelles.

L’endemà tornàrem a la calle Ancha i els seus voltants (amb menció especial per una pastisseria exquisida ;-)) També vam visitar el parador que està situat a l’antic convent de San Marcos, i el Pont de San Marcos a sobre el riu Benesga. Una jornada relaxant abans d’embarcar-nos, a les 13,12, en el tren Alvia que ens va tornar a Reus.

Leave Comment