Ferrada de la Trona (La Mussara)

Dissabte , 6 d’abril iniciàrem a tres socis a fer ferrades. Triàrem una ferrada que té una mica de tot : flanqueig, rapel , pont… A primera hora feia fred , després el dia va ser magnífic.

Marta ja és una experta , però feia molt de temps que no en feia. Laura , Jordi i Albert disfrutàren molt. Poc a poc aniran fent de més difícils. Ja sabeu el que és … fins aviat a tots.

Ferrades de Pasqua

Divendres Sant arribàrem cap a les 10 del matí a Xàtiva. Esmorzàrem i després férem la Ferrada de l’Aventador sencera, amb els rapels inclosos pel descens. Ho aconseguírem i disfrutàrem molt d’aquesta ferrada considerada difícil. Va ser per obrir boca , que es diu.

En localitzar la casa a Novelda, ens aposentàrem i anàrem a veure la processó de Aspe, recomanada pel nostre anfitrió. La veritat és que els passos eren molt bonics i el poble ens va  agradar també. Ens sorprengué la música de les bandes a l’entrada de l’esglèsia.

El dissabte teníem el repte de fer-ne tres: una a Petrer i dues a Villena. Al matí , esmorzàrem a casa i anàrem a la Ferrada de la Silla del Cid a Petrer. Era difícil: un flanqueig pel que havies d’escalar i grimpar. Més encara amb el vent que bufava , que s’emportava a més d’un.

Després , ens dirigírem a Villena. Primer dinàrem al peu de les ferrades amb la vista del majestuós castell. Les ferrades eren : la del Castillo de Salvatierra i la de la Sierra de la Villa. Son fàcils: l’aproximació és un flanqueig  molt entretingut i després hi han  pontets i rapels.

Dissabte vespre caiguèren quatre gotes i anàrem a veure el Santuari de la Magdalena, patrona de Novelda. És d’estil ” gaudià”.

Diumenge anàrem a passar el dia a Polop. Allà està la ferrada més alta i crec que bonica de València. L’anomènen ” El león dormido”. La serra on hi és s’anomena El Ponoig a Polop. El color de la pedra és preciós i impresiona la seua verticalitat.

Dilluns de tornada, ens esperava “el Xorret del Catí” a Castalla. No era tan fàcil com em semblava. Les vistes espectaculars i el paisatge preciós.

Això és un resum d’aquestos dies als qui li falta: els farts de riure, el bon tracte, el companyerisme, i tantes coses difícils d’expressar…Fins aviat a tots i molta sort: Josep, Mercè, Marta, Ainara i Dani, Gerard i Maria.

 

Ferrada de l'Aigua al Coll (Hospitalet de l'Infant)

 

 

Un diumenge assolellat i sense massa vent , anàrem a Hospitalet a fer una de les ferrates més complicades de la nostra zona. Tot i la dificultat, xino- xano anàrem fent , uns més endavant i els altres seguint-los. Vistes espectaculars de la costa i sobretot d’unes muntanyes molt boniques. Fins la pròxima a tots : Carlos, Joan i Elena, Dani i Ainara, Laia, Gerard i María.

 

El Cabrerès (Cantonigròs – Coll de Bracons)

 

FOTOGRAFIES

La serra de Cabrera (1.308 m al pla de Cabrera) i els cingles d’Aiats (1.311 m) pertanyen a la unitat orogràfica del Cabrerès (també conegut com Collsacabra) un altiplà el límit del qual per l’est el formen els cingles de Tavertet, els de Rupit i els del Far, cap al nord es fon amb la serra de Llancers, i cap a l’oest devalla progresivament cap a la Plana de Vic. El Cabrerès és una subcomarca d’Osona enclavada en la Serralada Transversal. El nom de Cabrerès prové desl comtes de Cabrera que van donar nom a aquestes terres.

La seva geologia i el seu clima han modelat un entorn únic que ha desenvolupat una riquesa paisagística desbordant. El relleu més característic són les espectaculars cingleres, com les que vigilen el pantà de Susqueda, el pantà de Sau, i les terres de les Guilleries.

Dalt de la serra de Cabrera s’alça el santuari de Sant Julià de Cabrera; l’actual és del s. XVI. El panorama que podem contemplar és extens: al nord distingim, situats l’un darrere l’altre, la serra de Llancers, el Puigsacalm i finalment els Pirineus, des del Puigmal i el Costabona fins a la Pica de Canigó; al sud dominem tota la Plana de Vic. Els seus rius, cascades, cavernes etc.. així com la cultura, i l’hàbitat de les seves gents i la seva història, ha estat concordant amb la seva morfologia. Importants episodis de l’esdevenir del nostre païs s’han gestat en el seu territori.

Escalada a la Riba

Dissabte 16, al matí, Dani i Ainara anaren a la Riba. Feren les vies: Plaques del Nas, Pa chapar 5A, Pa grimpar 6A, Pa escalar 6A, El regreso de las momias 5C i Fisuroterapia 6A. Cada cop més forts per iniciar-nos a tots els que vulguem. Gràcies.