XXIX Travessa Matagalls – Montserrat

Mm

Aquest cap de setmana hem anat a fer la travessa Matagalls – Montserrat (Toni, Sebastià, Jaume, Domingo i Ramon). Per fer una travessa d’aquestes característiques cal tenir una bona dosi de sacrifici i saber que en algun moment et tocarà patir (si no ets un fora de sèrie, que n’hi ha). Arribar fins al final, però, compensa els mals moments i proporciona una enorme satisfacció.
A l’àlbum de fotos hem posat unes quantes imatges.

Mm

Vam anar-hi en tren, i a l’arribar a Sant Celoni ens ho volíem repensar i quedar-nos a «El Racó de Can Fabes»

Mm

Tot molt ben organitzat, la veritat sigui dita.

Mm

Mentre esperàvem la nostra hora de sortida (17:44) ho vam aprofitar per dinar i agafar forces.

Mm

Maremeva quina gernació! I això que van tancar la inscripció (dies abans) en 3500 participants.

Mm

Apa som-hi!

Mm

Refent-nos una mica al primer avituallament (Can Janot)

Mm

A l’arribada a Sant Llorenç Savall (45,3 km) el Toni i el Sebastià van decidir que ja en tenien prou. Eren les quatre de la matinada i només cal veure l’estesa que n’hi havia pel terra.

Mm

Es feia de dia a quarts de vuit, quan carenejàvem el peu de La Mola.

Mm

A l’arribar a Vacarisses (73,8 Km) teníem davant la nostra meta: la muntanya de Montserrat. Després de caminar tota la nit amb boira i molta humitat, el dia es començava a aclarir. A la pujada al monestir encara patiríem la roentor del sol.

Mm

Només ens quedaven onze quilòmetres i mig (que es farien eterns) però teníem la moral pels núvols i res no ens podia aturar.

Mm

Aquesta imatge és des del Coll de la Creu (quina creu!!), abans de baixar cap a Monistrol. Recordeu que vam estar-hi en la primera excursió de la temporada passada a Montserrat.

Mm

I aquí teniu la cara de satisfacció (i d’esgotament) dels tres que vam arribar fins al final, vint hores i trenta minuts després d’haver sortit de Coll Formic, o sigui, a les 14:14 del diumenge.

1 Comments

Leave Comment