XLVIII Pessebre al Montsant

Pessebre

Cap de setmana llarg i un ventall de propostes excursionistes que va culminar diumenge amb la pujada del nostre pessebre al cim de la Roca Corbatera. Enguany n’estrenàvem un de nou, obra del company Joan Carles, ja que ens havien pres el que teníem col•locat dalt al Montsant.
Dissabte a les set del matí vam sortir dos grups de Reus. Un el formaven el Francesc, l’Agustí, el Miquel, el Jaume i el Pere, que es van carregar el pessebre a l’esquena amb la intenció de dur-lo fins a Albarca. L’altre grup vam anar amb cotxe fins a l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins per fer una excursió circular pel Montsant. Pujant pel Pas de Sant Antoni, vam passar pel Pi de la Carabasseta tot baixant fins al Toll de l’Ou. Allí vam agafar el sender que porta a la Pleta i al Barranc del Vidalbar. A tocar de la roca del Colom hi ha un encreuament de camins. Allí prenguérem direcció al Pont Natural, un gran arc de roca situat al mig de la divisòria de les aigües del barranc dels Pèlags i del barranc del Vidalbar. Des d’allí, una forta i treballosa baixada fins a l’Aiguabarreig dels esmentats barrancs amb les aigües del riu Montsant. Direm (sense citar-lo) que un company va sucar a l’aigua en intentar saltar per damunt de les passeres. Per sort tot va quedar en una anècdota, ben remullada, i un bony al genoll sense més conseqüències. Des de l’Aiguabarreig vam remuntar el curs del riu fins a les Cadolles Fondes, tot gaudint del magnífic Congost de Fraguerau. Arribats al refugi d’Albarca, a quarts de cinc de la tarda, ja ens esperaven els companys que havien pujat el pessebre des de Reus.
Si el dissabte vam trobar fred i boira, al despertar-nos l’endemà diumenge al refugi vam tenir la sorpresa de trobar tot el paisatge i les cases (els cotxes també) emblanquinats amb un bon tou de neu. A l’hora d’esmorzar va fer cap el grup que pujava només el diumenge per col•locar el pessebre. Malgrat que la neu queia a estones amb una certa intensitat, vam decidir tirar amunt i fer la tradicional pujada del pessebre al cim del Montsant (Roca Corbatera) que enguany compleix la 48ena edició. No cal dir que la neu va fer que tan l’ascensió com la baixada resultés extraordinàriament sorprenent i fotogènica. Un regal de la natura que vam poder gaudir-lo plenament. Un any més ens em fet la foto dalt el cim amb el nostre pessebre, una tradició que no volem perdre.

FOTOS

(Després de marxar nosaltres, va continuar nevant de valent. Vaig tornar-hi el dimecres per fer més fotos. Són del poble i dels voltants d’Albarca, ja que em va ser impossible arribar a dalt per la quantitat de neu que hi havia)

ALBARCA NEVAT EL 16-12-2009

Albarca nevat

12 Comments

  1. Elena

    Va ser molt bonic despertar i trobar que tot era blanc i fer el camí fins a la Roca Corbatera tot nevant.
    També vull felicitar als que van pujar el pessebre des de Reus i als que el van «fabricar».

  2. Joan

    Ja hem vist que ens vam perdre una excursió fantàstica. Que hi vols fer, no es pot ser a tot arreu. Les fotos molt fermes, encara que alguns/nes fan una cara de fret que Dèu n’hi do!
    Us fem arribar un veritable desig de bones festes i una bona sortida i millor entrada del 2010.

    Que sigueu molt feliços. Una abraçada,

    Joana i Joan

  3. Pep Vallès

    Un Pessebre de Pessebre.
    Llàstima que el nostre presii sal va perdre, un dels membres mes fidels a aquesta diada.
    ANIMS PRESiiiii, amb fortalesa ho superares i tornarem a caminar plegats.
    Bones festes a tothom i tot allò que es diu en aquestes dates…

  4. lluis

    Segons la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i atesa la problemàtica del
    volum creixent de pessebres abandonats als espais naturals protegits, per
    recomanació de la Direcció del Parc Natural de la Serra de Montsant, el Cos d’Agents
    Rurals del Priorat ha procedit a la retirada dels pessebres localitzats dins els límits del
    Parc Natural de la Serra de Montsant»

    La meva pregunta és:

    -Teniu data per la retirada del pessebre?

  5. Antoniu

    La gent no sap anar a cap lloc sense deixar la seva emprenta? .Ja fa anys que és una activitat molt frecuentada a les muntanyes de prades,sobretot a la serra del montsant.
    Em pregunto si és menys gratificant arribar a un cim o a un lloc insòlit,si no et trobes cap creu de ferro,pessebre amb base de formigó o senyera???
    Si volem deixar la nostra emprenta,que sigui en forma de fita de pedra però no de ferrots i plàstics.
    La veritat és que ja fa un temps que en veiem de pessebres i molts estan molt treballats,però podríeu ubicar-los un cop l’any en un lloc fàcil de veure com un parc d’un poble per ejemple i després es podría fer un museu si convé.
    Tot i que es vagi retirant el de l’any passat,el problema és el mateix.
    Ja en tenim prou de senyals,ferros a les ciutats
    Apa a seguir caminant!!!
    Antoniu de les muntanyes de Prades

  6. andreu

    Benvolguts companys/es excursionistes:

    Celebro que seguiu la tradició de pujar al Montsant per Nadal, però m’agradaria fer-vos arribar la meva opinió sobre el fet d’implantar-hi un pessebre.

    Posar-hi un pessebre a més de ser un acte que contradiu la normativa d’espais naturals crec que és un acte poc respectuós amb la muntanya i amb la resta de gent que hi transitem.

    Si tots els que caminem per les serres i muntanyes del país seguíssim la mateixa tradició que vosaltres de deixar la vostra particular empremta nombrosos cims i bonics racons del nostre entorn semblarien una deixalleria.

    Davant la possibilitat que cada persona que vulgui deixar un objecte fruit de les seves creences, tradicions, mania o religió crec que és lògic i raonable que abandoneu la vostra particular tradició o si més no que entengueu i comprengueu que d’altres persones us el retirin i intentin deixar les coses tal com creuen que han d’estar.

    O sigui que en ares del sentit comú us demanaria que seguiu fidels a la vostra tradició de pujar al Montsant per Nadal però no cal que hi deixeu res.

    Salut i bon any 2010!

  7. Elena

    A mi em sembla molt bé que la direcció del Parc es preocupi per retirar algun quilo de ferro rovellat que es troba «abandonat» per algun racó del Montsant.
    Ara bé, dit això, també voldria dir als que sempre tot ho troben pixat i cagat, que si comencem a reivindicar coses i símbols que segons alguns no vénen a tomb, al final potser haurem de retirar també les ermites que es troben escampades per les belles raconades de les nostres muntanyes. La nostra cultura no ha nascut pas avui, i tenim unes arrels i una memòria col·lectiva.
    Segurament que nosaltres tampoc no trobarem sentit als templets tibetans i altres ritus que allí practiquen. Però quan viatgem o anem a escalar l’Himàlaia bé que ho respectem i fins i tot col·loquem les banderoles en honor als déus de la muntanya. I què dir de les tones i tones de deixales i «ferros» en forma de bombones d’oxigen que els «civilitzats» deixam abandonats allà?
    En quan a les nostres muntanyes, ja no entro en el tema dels parcs eòlics, perquè no acabaríem.
    Per acabar, algú em sabria dir, de memòria, quan pessebres recorda i on estan situats al Montsant? Pocs, oi? Si és així, potser el que ens fa nosa són altres coses i que ens ho fem mirar.
    Salut i bones escursions!

  8. Pep Vallès

    Si si molt be Elena
    Per ampliar el tema, a mi hem molesten tantes i tantes ratlles pintades pels camins, tot i que ens son d’ajut per no pedrers, m’agradaria que el “senderista” aprengués a caminar amb ressenyes escrites carregades a la motxilla, amb un mapa ben interpretat o amb el sistema modern del GPS, encara que jo no han tinc ni idea, al menys es mes net.
    Jo penso que la pintura fa que tothom passi pel mateixos camins i es van perden els que no estan pintats. El camí de “Santiago” als Monegros sempre va “amogollonatt” i es lleig de coll… però es el que es porta. En canvi per arribar al Salt (Castellvell del Camp) (molt mes bonic) acabes tot esgarrinxat pels esbarzers.
    Dons potser que esborrem totes les marques, trèiem pessebres, trèiem pals indicadors, trèiem “ventiladors”, trèiem línies elèctriques, trèiem pistes d’accés per vehicles motoritzats, trèiem edificacions, trèiem urbanitzacions… o NO.
    I si agafem el podall, les tisores, el xerrac, la destral, la dalla… iii a netejar senders que havien existit i ara estan perduts i embrossats. eeee??

  9. Lluís de Prades

    Em sembla que en els últims missatges s’està fent demagogia per desviar el tema. El fet de col.locar pessebres és una iniciativa privada i, segons la meva opinió, egoïsta, i no es pot justificar argumentant temes com les ermites, els parcs eòlics o les muntanyes tibetanes.

    Primera perquè tot el que heu citat té un ús públic, tot i què moltes vegades no estiguem d’acord amb el seu emplaçament. I segona perquè sol tindre una utilitat.

    I ja que parleu de tradició us recordo que els pessebres tenen la seva durada fins a la Candelera. I us puc citar molts més llocs a on arriba aquesta plaga:

    -Grau de llop
    -Cova Santa
    -Pi de la carabasseta
    -St.Bartomeu
    -Roca Corbatera…etc.

    I a les muntanyes de Prades:

    -Cova de les gralles
    -Pla de la guàrdia
    -Puig de Gallicant
    -Cova de la Moneda
    -Pic Arandan
    -Creu Trencada
    -Roca foradada de Mont-ral
    -Roca foradada de Capafonts
    -Avencs de la Febró…etc.

    i els que no m’enrecordo o que desconeixo.

    US SEMBLA POC???

    Per cert, perquè serà que sempre venen a posar-los gent de fora?

  10. Estanyislau

    Hola,

    veig que teniu un debat molt interessant pel que fa a la col·locació de pesebres, aquesta és la meva opinió:

    La muntanya és de tothom i és el nostre deure mantenir-la en les millors condicions. Si algú vol col·locar un pesebre en una data assenyalada i en un lloc concret…no seré jo ki li prohibeixi però després de festes, s’ha de treure.
    Per què modificar allò que en el seu moment ens va cautivar justament per la seva puresa?

    bones festes

Leave Comment