Bon inici a l’escalada gràcies als més experts del grup. Ainara i Dani ens han aconsellat i donat seguretat en les vies. Començàrem per Normal i Subnormal de les Plaques del Nas a La Riba. Després, Homo Erectus i Viacrucis ja requeríen més equilibri i força. A reveure a tots: Ainara i Dani, Diana i Albert, Josep, Maria.
Dissabte, anàren a Tivissa una bona colla: Maria Elena, Jordi, Eduard, Diana i Albert, Dani i Ainara , Laura, Gerard. Un matí molt divertit i amb bona armonia
Diumenge, plovent, sortíem de casa els més agosserats : Ainara i Dani, Josep , Gerard i Maria. Arribant al Pont de Suert, el temps era fred d’hivern, però , almenys no plovia. En 1h 30 m fèrem la ferrata del Tossal de Miravet. Creada fa un parell d’anys, és molt completa : te dos ponts nepalis i algun pas en el que s’ha de grimpar. Es veia tot el Pirineu nevat. Va començar a ploure…i decidírem dinar a sotapluix. Després, com l’oratge donàva una tregua , començarem la Croqueta d’Obarra. Recentment innagurada, hem de felicitar als seus creadors per la gran feina feta. Te tres ponts tibetans, alguns trams en les que pensar abans d’actuar, és bastant vertical i llarga per no quedar-te amb ganes de més. L’única objecció que li veiem és que els escapes son infernals, molt arriscats per gent que decideix plegar. Així, que us aconsellem que un cop començada l’acabeu. A reveure.
Hem fet tota una clàssica: La Teresina i descens per la canal del “Mejillón”.
La majoria de la via era un barranc amb cadenes. La pedra, de tan pulida que està, rellisca, per això hi ha més risc . Però, poc a poc, l’hem acabada, ajudant a gent menys preparada que nosaltres. Les vistes de Montserrat, a l’arribar al mirador, com sempre, espectaculars. El descens té uns ràpels amb molta pedra solta, perquè realment és un ascens amb cadenes, déu n’hi do. Fins aviat: Carlos, Josep, Pilar, Joan i Elena, Dani i Ainara, Gerard i Maria.
Dissabte 20 , s’han iniciat dos noies: Diana i Valerie, en un dia de primavera molt solellós. Molt bon matí en bona companyia. Venia l’Albert que s’havia iniciat a la Trona. A reveure.
Quaranta-quatre érem avui al bus a les set del matí, tots preparats per fer la travessa de Pratdip a Colldejou. Una mica de fresqueta a primera hora que de seguida ha canviat a calor quan hem començat a enfilar la pujada de cara a les Crestes de la Seda. Per un bonic i entretingut grauet, amb un pas final equipat amb cadenes, hem fet cap al Mont-redon (859 m). Després hem passat per la Creu de Llaberia (909 m) i La Miranda (917 m), coronat amb el mastodòntic i antiestètic radar del SMC. Quines vistes tan precioses avui des d’aquestes talaies! (la bora només entrava fins a ran de costa).
Per la drecera d’en Ramon hem baixat fins al Coll del Guix, i amb una tranquil•la passejada hem fet cap a Colldejou on ens esperava una cerveseta ben fresca. Tot per celebrar aquest dia esplèndid, la magnífica excursió i la bona companyia que hem gaudit tots plegats. Noves cares que avui ens han acompanyat i retrobaments de velles amistats. Ha estat un dia rodó.
Ahir diumenge 14, es va fer negre nit quan tornàvem cap a casa. El dia va condir : dues excursions en una. Primer distribució de cotxes en els dos extrems de la serra del Montsià. La via ferrada d’Ulldecona és molt llarga, entretinguda i té un espectacle visual sorprenent ( tot el Delta a una banda i els Ports a l’altra). Hi ha un pont nepalí molt fàcil perquè ja hi estem acostumats. Els temps que férem van ser:
Ainara 54”
Maria 1.05′
Gerard 1.06′
Joel 1.12′
Josep 1.24′
Raquel 1.37′
Després, férem els 11 rapels de les Faixes Tancades, per arribar a Sant Carles ,on hi havia un dels cotxes. Els rapels, alguns d’ells, molt llargs i volats , altres una mica bruts de malesa. En tots ells utilitzàrem el nus prusik per assegurar-nos. Un dia solellós de primavera per disfrutar de la natura i l’esport en bons amics. A reveure.
Diumenge 7 d’abril sortíem a les 7 del matí cap a Centelles. El dia prometia emocionant…pel pont Nepalí de casi 70m de llargària i algun desplom que altre. Al arribar-hi , trobàrem una multitud fent-la. Llavors ja no es feia tan complicada, pels descansos obligats. El dia era esplèndid, sense boira , molt clar i calurós.
La primera part de la ferrada és fàcil . El pont impressiona de només veure’l. Ho férem en temps record:
Dani 2’57 minuts
Josep 3’55 minuts
Joel 4’06 minuts
Gerard 4’07 minuts
Txus 4’22 minuts
Maria 4’36 minuts
Ainara 5’44 minuts
Pilar 6’11 minuts
Després venia un flanqueig llarg però assequible.
Una part més complicada amb varios desploms( sobretot el primer) i un flanqueig difícil. Abans dinàrem per agafar forçes.
La part final, curta però intensa, per rematar una ferrata que no oblidarem en temps.
Un diumenge espectacular amb bons amics. A reveure.
Dissabte , 6 d’abril iniciàrem a tres socis a fer ferrades. Triàrem una ferrada que té una mica de tot : flanqueig, rapel , pont… A primera hora feia fred , després el dia va ser magnífic.
Marta ja és una experta , però feia molt de temps que no en feia. Laura , Jordi i Albert disfrutàren molt. Poc a poc aniran fent de més difícils. Ja sabeu el que és … fins aviat a tots.