ÀLBUM DE FOTOS CAMINADA (I)

ÀLBUM DE FOTOS CAMINADA (II) “L’ARRIBADA”

-Per adquirir un DVD, amb imatges, vídeo i música de la XIII Caminada has d’ingressar 10€ en aquest compte de la Caixa Tarragona: 2073.0163.54.0110219349, i enviar un e-mail amb les teves dades (Nom, direcció i núm de telf.) a aquesta direcció: pep.benitez@yahoo.es, i rebràs el teu DVD a domicili.

Ja ha passat la XIII Caminada Reus-Prades-Reus. Ara, un cop se t’apodera el relaxament del cos i de la ment i mires enrere, veus i recapitules amb perspectiva tota la feina realitzada, una tasca que la immensa majoria desconeix. Medites i sospeses tot el que encara caldria millorar, que no és poc. Valores tot el que la gent t’expressa directament o indirecta. Agraeixes, sobretot, els agraïments sincers, valgui la redundància. I estàs content, no per tu, sinó pels companys que han treballat com un sol home durant mesos fent pinya i sense estalviar esforços. Perquè, tu que fa temps que t’hi baralles i has vist molta suor al front i cansament de braços i cames de molts amics, saps valorar com ningú tot el que s’ha fet.
Saps el que la majoria ignora. Per exemple, que a la passada tardor va entrar un tornado de sud a nord pel Baix Camp que va literalment destrossar un paisatge i uns camins estimats. Saps que a primers d’any van haver-hi uns vents huracanats que van acabar-ho de malmetre tot. Has vist com el camí de Prades fa només tres mesos era, en molts punts, totalment intransitable per la gran quantitat d’arbres caiguts que ningú no treia (la capital administrativa d’aquest país nostre queda molt lluny, per desgràcia). Al final vareu decidir entre tots que calia arromangar-se i posar-se a treballar. Durant mesos heu fet de llenyataires, mal equipats i treballant penosament. Tram a tram obrint pas per tal que al juny la Caminada fos una realitat. El tornado es va acarnissar als boscos que hi ha a partir del Mas de Borbó cap amunt (talment com una autopista de destrucció). A redós del l’ermita del Mas d’Anguera no va quedar ni un arbre dempeus. I pujant cap a la Font del Roure el treball era fatigós, per l’abruptesa del terreny. De mica en mica, treballant com les formigues, tot es va anant aclarint. Ara només quedava pendent la feina que es fa cada any: estassar les bardisses que creixen ufanoses i que s’obstinen a tapar el camí. Quilòmetres amunt i avall amb tisores i xerrac i anar fent; una feina que no s’acaba mai perquè d’aquí uns mesos s’haurà de recomençar de nou.
Ara et parlaré de la ruta que segueix la Caminada. Tot i que ja sé que tu la tens apamada, possiblement algú encara no té prou clar el perquè de la senyalització. I mira que el Reglament ho deixa ben puntualitzat: “Al transcórrer la caminada per camins generalment senyalitzats, no hi haurà una senyalització específica per la prova”. Vosaltres ja ho heu parlat molts cops entre tots els companys, i no crec que ningú us faci canviar d’opinió. Que quedi clar: Una Caminada NO és una Cursa de muntanya, i el que NO fareu de cap manera és “plastificar” 55 quilòmetres de camins de muntanya. El que va a la muntanya generalment sap interpretar les senyalitzacions (marques específiques) de cada recorregut. De Reus a Prades se segueixen dos GR. L’un és el GR172 que arriba fins a la Mussara, i que un cop ha passat les antenes de la televisió enllaça amb el GR65-5 (aquest enllaç sempre està senyalitzat amb una fletxa de la prova) que va cap a Prades, i després cap a… Sant Jaume de Compostel•la! De Prades a Reus sempre se segueixen les marques del PR (on hi ha encreuaments de PR també se senyala amb fletxes de la prova. Per exemple, pujant per la pista cap al Coll de l’Agustench). A més, a les sortides d’alguns pobles, on poden existir dubtes, també es reforça la senyalització del PR amb fletxes de la prova. I encara, en llocs amplis (com ara rieres) també s’hi posen fletxes tot i que al camí no hi manqui la senyalització.
I mira que de pintura i de fer quilòmetres no n’heu estalviat! L’any passat es va repassar el PR de Prades fins a la Mussara, i de Vilaplana fins a Reus. Enguany s’ha repintat tota la baixada de Les Tosques. D’aquest PR en té cura l’AEC, i correspon en bona part a la Ruta del Carrasclet que va de Capçanes a Reus. I com a cirereta, també diré que, sense tenir-hi res a veure, ja que els cuidadors són altres entitats, aquest any també heu repintat la major part dels dos GR que van de Reus a Prades. Qualsevol que tingui ulls a la cara ho ha d’haver vist per força.
Finalment, tu saps que tot això que he dit més amunt no és el més important i el que us mou. A vosaltres, sobretot, us empeny les ganes d’oferir un dia inoblidable (una festa de l’excursionisme) a tots aquells que s’apropen a conèixer la Reus-Prades-Reus. Us mou l’esperit lliure de la muntanya, aquell que no demana res i ofereix tot el que té. Perquè heu après, des de joves, que quan aneu a la muntanya heu de deixar a casa els desitjos i les expectatives, que la muntanya ja us sadollarà amb escreix. I d’aquesta manera aneu fent camí, intentant ser cada dia una mica millors com a persones.
Moltes gràcies a tothom.
Ramon