Mou-te en català

Entitat col·laboradora amb el Voluntariat per la llengua.
Més informació

Tramitació de llicències Federatives 2019

Ja podeu tramitar les llicències a través de l'associació

XLVII Pessebre al Montsant

“Només hi ha una manera de resistir el fred: estar sempre content perquè fa fred”. Aquesta cita la trobo molt adient per il•lustrar el sentiment que ens ha embargat avui quan hem pujat el pessebre al cim del Montsant, i, amb la d’enguany, ja en van quaranta-set edicions.
Any rere any, i malgrat el rigor hivernal, no faltem a la nostra tradició de pujar el pessebre dalt la Roca Corbatera, el cim culminant del Montsant. Aquest desembre, com no podia ser d’altra manera, la climatologia i la manera d’afrontar-la també ha estat diferent de qualsevol any anterior. El fred era ben viu, però les ganes de fer l’ascensió i l’esperit muntanyenc guanyen tota contrarietat. Amb el naixement a l’esquena hem anat serra amunt, i passat el Pla d’en Grau el paisatge s’ha tornat gèlid, sorprenent i bellíssim. Els núvols baixos que havíem vist de matinada quan ens hem llevat, empesos per les fortes ratxes de vent, han deixat fulles i branques cobertes de xocants formes de glaç: afuades pintes de gel que es gronxaven al caprici de l’oratge. Paisatge gebrat i belles imatges que han quedat gravades a les nostres càmeres fotogràfiques i als nostres cors. Hem complert el propòsit que ens ha dut al cim i hem retornat aviat a casa, contents dels dons que la muntanya ens ofereix, jorn rere jorn.

Montsant: Cova del Caterí i Punta de la Pericana

L’excursió d’aquest dissabte era fora de programació, però ja vam anunciar que la faríem com a complement de la pujada del pessebre de l’endemà. Ens ha agradat l’itinerari proposat perquè hem visitat racons no massa coneguts d’aquest Montsant que, vagis per on vagis, sempre et sorprèn i t’encisa.
Hem fet cap a l’ermita de Sta. Magdalena d’Ulldemolins, on hem deixat els cotxes, i des d’allà ens hem enfilat serra amunt per un dels molts camins que hi pugen. El Grau de la Cova del Corb està força fressat i es remunta fàcilment, però quan s’arriba al Grau de les Voltetes ja són figues d’un altre paner. De totes maneres ho hem resolt sense massa problemes, i quan hem arribat al Collet del Parral hem vist que era un bon lloc per aturar-nos a esmorzar, ja que hi tocava el sol i les vistes de la vall d’Ulldemolins eren esplèndides.
Quan hem acabat d’esmorzar hem continuat direcció est per la part més alta d’un serret. El camí és poc transitat i força perdedor, ja que el sòl és pedregós i el pastor amb el ramat hi obre molts corriols. De totes maneres, després de dubtar una estona i consultar la guia i el mapa, hem pres el camí bo que du a la Cova del Caterí. La cova, en realitat, és una balma grandiosa des d’on es contempla bona part de la Serra Major i la profunditat del Barranc dels Pèlecs. A continuació hem resseguit l’alterosa sendera fins a la Moleta i la Punta de la Pericana. Uns quants ens hem enfilat dalt el rocam per una fàcil via ferrata que està equipada amb una cadena per facilitar-hi l’accés. Les vistes des d’aquest cim són magnífiques.
Un cop retornats al collet hem començat a descendir per travessar el Barranc del Parral. Pujant pel seu vessant dret, i seguint pel Comellar del Madelenet, hem fet cap al Pi de la Carabasseta (1030 m alt.) on hi ha una important cruïlla de camins. Després de les fotos de rigor, i vist que el temps havia empitjorat molt, hem decidit no parar per dinar fins arribar a l’ermita de Sant Antoni. Hem anat a buscar el pas que du directament a l’ermita i hem començat la forta baixada que ens ha dut altre cop als peus del Montsant.
El dinar l’hem fet en un dels menjadors de l’hostatgeria que hi ha a l’ermita, molt ben atesos pels seus amables cuidadors que la tenen oberta tot l’any. El lloc és molt concorregut, ja que l’ermita i el seu entorn són molt acollidors i també és el punt d’inici de molts itineraris. En acabar, hem anat a recollir els cotxes que havíem deixat a Sta. Magdalena i hem enfilat el camí d’Albarca. Al refugi d’aquest petit i encimbellat poble és on teníem reserva per fer la pernoctació.  Aquest és el lloc des d’on cada any comencem l’ascensió a la Roca Corbatera per dur el nostre pessebre al cim del Montsant. Però això ja serà demà. Ara sopem, fem la nostra festeta particular vora el caliu del foc mentre a fora creix el fred i arrenca un persistent plugim. Bona nit… (el Barça ha guanyat el Madrid!).

Parc del Montnegre i el Corredor (Vallgorguina-Montcada)

GR92 Parc Natural Montnegre Corredor

Com cada any per aquestes dates hem tornat a recórrer tres etapes del GR92, el qual ressegueix de punta a punta el litoral del Principat. Aquests dies hem caminat per l’espina dorsal que separa la franja costanera maresmenca del Vallès Oriental; unes carenes suaus i ufanes de vegetació que et regalen esplèndides vistes de la costa, de la depressió interior i d’emblemàtics cims que es divisen a la llunyania. Hem pogut descobrir paisatges i racons preciosos del Parc del Montnegre i el Corredor (que ja vam iniciar l’any passat), del Parc de la Serralada Litoral i del Parc de la Serralada de Marina.
El primer dia hem anat de Vallgorguina al Coll de Can Bordoi: catorze quilòmetres de bons camins. Hem passat per la bonica masia de Can Pradell; la casa del Truy, amb la seva esplèndida alzina; el Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor –de visita obligada-, amb el Centre d’Informació del Parc Natural; la zona carenera de Puig de l’Aguilar, amb un bosc frondós; l’ermita i casa de colònies de Sant Andreu d’Alfar (aquí és on hem parat per dinar); el poblat ibèric del Turó del Vent –que no hem visitat perquè el dia ja enfosquia-; fins arribar al coll on havíem situat els cotxes que ens durien a l’hotel.
El segon dia hem fet des del Coll de Can Bordoi fins al Coll de la Font de Cera (22 quilòmetres, l’etapa més llarga). Passant per la Torrassa del Moro –edificació considerada d’època romana-; seguint pel Coll de Parpers, on es travessa l’antiga C-1415. Arribats al Coll de Sant Bartomeu hem travessat la carretera de va de la Roca del Vallès a Òrrius; al cap de pocs metres hem fet cap a Sant Bartomeu de Cabanyes, ermita romànica del segle XII –on hi habita la seva simpatiquíssima ermitanya-; en una cruïlla de camins, al quilòmetre 15,720, ens ha sorprès la Roca d’en Toni, un magnífic dolmen megalític, i també unes sepultures medievals en la part superior, al costat d’uns xiprers. A redós del monument megalític hem parat per dinar, i continuant la marxa hem arribat a Sant Mateu, ermita romànica situada en un estratègic cim de la carena que delimita el Vallès i el Maresme, amb àmplia panoràmica d’ambdues. Des d’aquí hem continuat fins al coll on teníem els cotxes, gaudint encara de belles vistes i de la presència de les grans masies que humanitzen el paisatge, com la de Can Gallemí.
La darrera etapa del dilluns ens ha dut des del Coll de la Font de Cera fins a Montcada i Reixac. Setze quilòmetres de bons camins i vistes incomparables del litoral i les poblacions costaneres. Passant pel Coll de Galzeran i el Coll de Montalegre hem arribat al Seminari Menor de Santa Maria de Montalegre. Poc metres després hem contemplat a vista d’ocell la bonica imatge de l’antiga Cartoixa de Montalegre. Arribats a un coll, entre dos turons, hem començat a descendir direcció «Can Ruti«. Al fons teníem la comarca del Barcelonès i la seva grandiosa conurbació. Després de passar la carretera de Badalona a Montcada hem pres direcció  Mas Oliver. Més endavant hem trobat el monumental, encara que força atrotinat, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Més fotografies i una bona pujada fins a l’ermita de Sant Climent, d’influència del monestir. A l’alterosa ermita hem fet una curta parada per tal de fer un mos. Després de refer-nos hem arribat al Planell de les Alzines, lloc emblemàtic ja que a la dreta hi ha l’entrada al poblat ibèric del Puig Castellar. El lloc també compta amb una plataforma que és un excel•lent mirador de la megalòpoli que s’estén als nostres peus. Després de visitar l’assentament ibèric hem resseguit unes carenes per enfilar, tot seguit, la forta baixada que ens ha dut fins al riu Besòs i la població de Montcada, la nostra destinació final.
Resumint els tres dies podem dir que ens enduem un bon record d’aquestes serralades, a cavall entre el Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Tres dies caminant en bona companyia i magnífics paisatges són molt gratificants. Si hi afegim que la pernoctació a Granollers, amb tots els serveis i les comoditats que hi hem trobat, ha estat immillorable, crec que ja no es pot demanar res més. També cal ressenyar el sopar que vam fer tots plegats a la Casa Fonda Europa, que disposa del restaurant amb més tradició gastronòmica de Catalunya, ja des del 1771. Allí hi menjava i s’hi hostatjava aquell “homenot” que es deia Josep Pla, l’escriptor segurament més popular i més llegit de totes les èpoques. Nosaltres, com ell, també estimem aquesta terra i gaudim trescant les seves valls i muntanyes. Final d’una nova etapa: el GR92 -que vam començar a Portbou- ens ha dut fins al cor de la terra que habitaven els antics laietans. Si mirem endavant ja albirem el Parc de Collserola i el Parc del Garraf que ens esperen. Fins la propera!

FOTOS!

Sopar social de l'entitat

sopar social

Enguany hem celebrat el sopar social de l’entitat al Restaurant – Pastisseria Solanes. Allí ens han servit un abundós i excel•lent àpat. El més important, però, ha estat poder gaudir una llarga estona de la càlida companyia d’una bona colla d’amics i amigues que formem l’Associació Excursionista Catalunya. A l’hora de les postres s’ha fet el lliurament de diversos guardons. En primer lloc, un trofeu de reconeixement a la secció de BTT pel quinzè aniversari de la “Pedalada Reus – Montserrat”, sempre organitzada amb un notable èxit. Seguidament, els “premis a la fidelitat” als qui la temporada anterior van assistir a totes les caminades d’“El Baix Camp i tu… a peu”, i que en aquesta edició ha estat atorgat a la Maria Elena, l’Agustí, el Toni i el Ramon. En resum: una nit de molt fred al carrer i molt de caliu i bon ambient durant el sopar (ho podeu comprovar a les fotografies que hem posat a l’àlbum).

Sopar social

Tal com estava anunciat, el divendres dia 28 de novembre farem el sopar social. Aquest any hem escollit el local de “Pastisseria – Restaurant SOLANES”, situat  al carrer Antoni Gaudí 36 de la nostra ciutat, i l’horari serà  a partir de les 9 del vespre.
Com ja és tradicional, en aquest acte farem el lliurament de diversos guardons a aquelles persones que la junta directiva ha considerat que en són mereixedores.
El preu del cobert (del qual teniu el menú detallat al final), serà de 30 €.
Les inscripcions podran  fer-se a la secretaria de l’entitat, fins el dia 25 de novembre.

Properes sortides

Ampliem la informació de les sortides previstes per al novembre i desembre.
El proper diumenge dia 23 farem l’excursió programada a les Gúbies de Vall Figuera (Alfara – Ports). El Toni i l’Agustí –els nostres incansables “exploradors”- estan acabant d’enllestir l’itinerari. Si penseu venir cal que us apunteu com més aviat millor, ja que a hores d’ara l’autocar està bastant ple.
El primer cap de setmana de desembre (6, 7 i 8 –pont de la Puríssima-) farem el tram del GR-92 entre Vallgorguina i Montcada. Anirem amb cotxes particulars i la pernoctació serà a Granollers. Com que les pensions que havíem mirat anteriorment no disposaven de prou habitacions lliures, i cap d’elles no era doble, finalment, hem optat per fer la reserva en un hotel. El preu de la pernoctació de les dues nits serà de 75 € per persona, amb esmorzar inclòs (bufet lliure). També cal que us apunteu com més aviat millor, ja que hem de reservar les habitacions amb suficient antelació.
El dia 14 de desembre farem la tradicional pujada del pessebre al Montsant (Roca Corbatera). Serà una sortida de mig dia i facilitarem transport d’autocar, igual que altres anys. Com a sortida complementària, ja que el dia anterior no tenim previst fer l’anada a peu de Reus a Albarca, s’ha pensat organitzar una excursió pel Montsant el dia 13, amb posterior pernoctació al refugi d’Albarca. Se sortirà el dissabte de Reus amb cotxes particulars fins a Ulldemolins (Sta. Magdalena); des d’allà farem un itinerari circular per la part septentrional del massís, i a la tarda farem cap al refugi d’Albarca per sopar i dormir. Com és obvi, qui ho desitgi també pot venir a fer la caminada sense haver de pernoctar al refugi. Altrament, també es pot venir a sopar i dormir a Albarca sense haver vingut a caminar. Es triï una opció o una altra, també cal que us apunteu el més aviat possible, ja que el refugi d’Albarca disposa de places limitades.
Per apuntar-vos a les excursions –i també per aclarir qualsevol dubte-, podeu trucar a secretaria, de dilluns a divendres, de les 20 a les 22 hores.

Les muntanyes roges (Coll Roig – Mont-roig)

Marededéu de la Roca

La Plana del Baix Camp s’estén al sud-oest de la ciutat de Reus. El paisatge està dominat per la gran horitzontalitat del relleu: una plana de suau pendent, basculada lleugerament cap el mar i drenada per un conjunt de rieres de traçat paral·lel. Els materials que afloren a la plana són d’edat quaternària i estan constituïts per graves, sorres i conglomerats aportats pels corrents d’aigua que, des dels relleus perifèrics, es dirigeixen cap el mar. De geologia molt distinta és la zona de nord de Mont-roig del Camp, que es correspon amb les estribacions meridionals de les serres de Riudecanyes i que estan formades per granitoides i granodiorites d’edat paleozoica.

Doncs bé, aquestes són les muntanyes roges que vam trepitjar el diumenge. Des del Coll Roig, a llevant de la Mola, fins a la població de Mont-roig del Camp. Una excursió aparentment senzilla, tot i que, finalment, vam recórrer quinze quilòmetres. La primera parada va ser a Colldejou: esmorzar i després cafetó al bar del poble. A continuació, vam seguir el camí que voreja el Barranc de Rifà fins atènyer la Muntanya de l’Areny. Es tracta d’un itinerari ombriu i cobert de vegetació ufanosa, ideal per gaudir del dia tan esplèndid que ens va fer el diumenge. El camí de l’Areny fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca és fora del comú, i les vistes realment espectaculars. El darrer tram fins arribar al poble el vam fer per l’antic camí, tot empedrat fins al repeu de l’ermita. Allí coincideix amb el GR-192, que ve de Cambrils i segueix cap a Pratdip i Masboquera fins arribar a Amposta.

Hem de fer esment que aquest diumenge va haver-hi algunes baixes, per motius imponderables, d’habituals companys caminadors. Desitgen que la Maite, Rossi, Joan i Toni es recuperin aviat i tornem a caminar plegats.

Fotos

Travessa Serra Major de Montsant (Albarca – Cabacés)

Travessa Montsant

D’autèntic regal podem qualificar la bonança que vam poder gaudir el diumenge fent la travessa de Montsant. Un dia radiant i clar ens va permetre contemplar les magnífiques panoràmiques que aquelles carenes ens posen a l’abast de la mirada. La temperatura era la ideal per a caminar: ni fred ni excessiva calor. Trescant tot el dia per la Serra Major vam amarar-nos de natura i de sol i més d’un va arribar colrat de cara. Un últim diumenge d’octubre esplèndid en tots els sentits. Esmorzar a la Roca Corbatera, dinar a l’ermita de la Foia… i parades en tots els punts que ens va venir de gust. Són tants els llocs que podríem enumerar, d’aquesta nostra bella muntanya! Una caminada que no va decebre ningú. Uns més cansats que altres -i també algun peu que es queixava més del compte-, però arribant a Cabacés tot eren cares contentes i satisfetes.

Ja estan posades les fotos a l’àlbum.

Xirucaires dins la boira

dins la boira

Primera excursió “oficial” de la temporada. Veig que hi ha ganes, l’autocar va ple. Segurament que avui no calia matinar tant; sortim abans no claregi i desembarquem al Coll de la Teixeta sense haver-se llevat el dia encara. I avui li costarà; està tapadot a més no poder. Amenaça pluja i la boira també ens amenaça. Però torno a repetir: avui hi ha ganes de caminar i ens posem en marxa només arribar. La gent està contenta, a pesar del temps inclement. Passem la carretera i ens enfilem muntanya amunt; primer per un caminal força embardissat. De seguida trobem el PR que s’enfila fort cara a les parets del Cingle Blanc, que s’endevina més que no pas es veu. De fet, no es veu res, la boira ha anat pujant i cada cop és més espessa. Grimpem per un grau un pèl traïdor, les pedres mullades rellisquen de mala manera i més d’un s’endú un ensurt, per sort, sense cap més conseqüència. Cal anar amb compte. Ja som a dalt i planegem direcció sud a ran de la cinglera. Fotografiem el que podem, amb penes i treballs. Mal dia per fer fotos, les panoràmiques ens han fet el salt. Només s’endevina un profund espadat que es perd en un mar de boira. Arribem a l’Enderrocada i ens aturem a esmorzar. La pluja encara no ens ha visitat, potser quatre gotes mal comptades. Encara s’hi està prou bé en aquest lloc a recer de l’aire; el rocam no arriba a formar una balma. Tothom està animat i encara més quan ja tenim la panxa plena. Continuem. Passem per sota els molins del Parc Eòlic del Trucafort. Impressiona força el xiulet de les pales gegants empeses pel vent de la carena. Al Portell del Peiró trobem el GR-7 que ve del Coll Roig i davalla vers l’Argentera; el seguim. A partir de la Cova del Cabrer i els Estrets el camí es fa ample i amable. Ja som al poble; ara sí, durant una estona plou amb ganes. Per sort ja ha parat quan continuem davallant paral·lels al barranc Reial, o de l’Argentera, fins arribar a Duesaigües, el punt d’arribada d’aquesta primera matinal. Malgrat el temps rúfol ens ho hem passat bé i ja tenim ganes que arribi la segona, que serà quan farem la travessa del Montsant.