Fredes – Pantà d'Ulldecona

Fredes

Aquest diumenge, primer de març, tanquem el cercle i completem l’itinerari que vam deixar a mitges fa tot just un mes. Aquell dia pujàrem a Fredes des del Pantà d’Ulldecona remuntant la barrancada on es troba el sorprenent Salt d’en Robert. Avui anem a l’inversa: des de Fredes fins al pantà passant per l’antic sender que mena a La Sénia, tot resseguint les seves alteroses crestes i passant per enmig del Portell de l’Infern, per continuar més endavant pel Solà d’en Brull i un roquer anomenat Estret de la Mola; fent cap, finalment, altre cop al costat de les aigües embassades del riu Sénia. Un recorregut espectacular on hem pogut gaudir dels Ports en tota la seva grandiositat: profundes valls entallades i pregones barrancades plenes de boscúria; immensos roquerars que es drecen verticals i que només poden ser coronats pel vol dels voltors en estol que hem vist des de la distància.
El dia ha estat variable, bastant fredot a l’hora de la sortida i més abonançat a mida que perdíem alçada. Fins i tot hem tingut unes ullades de sol picant quan s’acostava l’hora de dinar. El tret diferenciador de la jornada ha estat, però, l’hora de l’esmorzar. Aprofitant que l’autocar ens deixava a l’aparcament que hi ha just davant del restaurant Europa (un acollidor restaurant de muntanya) que es troba a un quilòmetre i escaig abans d’arribar al petit nucli de Fredes, teníem decidit, de dies enrere, que el primer que calia fer era unes queixalades a les suculentes menges que allí serveixen. Dit i fet i no se’n parli més, en arribar ja teníem la taula parada. Després, amb la panxa plena i el cor alegre, tant ens fa que nevi, plogui o faci vent: avall que fa baixada!

F O T O S

2 Comments

  1. JOAN I JOANA

    Una excursió guapíssima. Una mica trencada per les dificultats de la baixada, però no hi podem fer gaire cosa. A esperar la propera amb moltes ganes.

Leave Comment