Divendres Sant arribàrem cap a les 10 del matí a Xàtiva. Esmorzàrem i després férem la Ferrada de l’Aventador sencera, amb els rapels inclosos pel descens. Ho aconseguírem i disfrutàrem molt d’aquesta ferrada considerada difícil. Va ser per obrir boca , que es diu.

En localitzar la casa a Novelda, ens aposentàrem i anàrem a veure la processó de Aspe, recomanada pel nostre anfitrió. La veritat és que els passos eren molt bonics i el poble ens va  agradar també. Ens sorprengué la música de les bandes a l’entrada de l’esglèsia.

El dissabte teníem el repte de fer-ne tres: una a Petrer i dues a Villena. Al matí , esmorzàrem a casa i anàrem a la Ferrada de la Silla del Cid a Petrer. Era difícil: un flanqueig pel que havies d’escalar i grimpar. Més encara amb el vent que bufava , que s’emportava a més d’un.

Després , ens dirigírem a Villena. Primer dinàrem al peu de les ferrades amb la vista del majestuós castell. Les ferrades eren : la del Castillo de Salvatierra i la de la Sierra de la Villa. Son fàcils: l’aproximació és un flanqueig  molt entretingut i després hi han  pontets i rapels.

Dissabte vespre caiguèren quatre gotes i anàrem a veure el Santuari de la Magdalena, patrona de Novelda. És d’estil ” gaudià”.

Diumenge anàrem a passar el dia a Polop. Allà està la ferrada més alta i crec que bonica de València. L’anomènen ” El león dormido”. La serra on hi és s’anomena El Ponoig a Polop. El color de la pedra és preciós i impresiona la seua verticalitat.

Dilluns de tornada, ens esperava “el Xorret del Catí” a Castalla. No era tan fàcil com em semblava. Les vistes espectaculars i el paisatge preciós.

Això és un resum d’aquestos dies als qui li falta: els farts de riure, el bon tracte, el companyerisme, i tantes coses difícils d’expressar…Fins aviat a tots i molta sort: Josep, Mercè, Marta, Ainara i Dani, Gerard i Maria.