La Ribera Baja del Ebro

Després de passar per Saragossa, les aigües de l’Ebre segueixen el seu curs cap a la Mediterrània per les terres que porten el seu nom: la Ribera Baja del Ebro. És llavors que, agraït, al seu pas per aquests paratges, el riu es torna més resplendent i proveeix de la mateixa esplendor a una vegetació que el contempla amb embadaliment. Arbres de ribera esponerosos i planures conreables, emmarcades per costers desforestats, amb colors grocs, rogencs, bruns, ocres i aires esteparis en un constant donar la benvinguda i acomiadar la baixada assossegada de les aigües.
La comarca s’estén per les dues ribes del curs de l’aigua. Cadascun dels deu pobles que la composen manté el seu particular diàleg amb l’Ebre: murmuris, confidències, planys, alegries, cançons, declaracions d’amor i fins i tot silencis. Quinto, La Zaida, Cinco Olivas, Sástago i Escatrón li parlen des de la riba dreta. Pina, Gelsa, Velilla, Alforque i Alborgue ho fan des de l’esquerra.

Fins a Pina de Ebro, el riu és ample. Allí comença a estrènyer-se, tot i que manté grans extensions de cultiu fins arribar a Velilla. La plana regada gairebé desapareix a La Zaida, on el curs capeja amb meandres el paisatge i aquest es torna estepa dominant.
Per poder recrear-nos en la riquesa paisatgística de la zona, un seguit de miradors distribuïts a ambdós costats del riu articulen la comarca des del punt de vista turístic: el de San Gregorio, a Pina; el del Piquete i el de Matamala, a Quinto; el de San Nocolás, a Velilla de Ebro, el de la Barca, a Alforque; el de Mundina, a La Zaida; el del Tozal, a Escatrón; el de les Tres Aguas, a Alborgue, i el dels Meandros del Ebro, a Sástago.

Des del Mirador de Sástago, en el lloc on s’uneixen les carreteres que arriben des d’Escatrón i Bajaraloz, es pot contemplar una de les panoràmiques més belles d’Aragó: els meandres de l’Ebre. L’aigua quasi no avança degut a l’escàs desnivell del terreny, i s’entreté joguinejant amb pobles i llogarets. A Cinco Olivas arriba a rodejar-lo completament i el converteix en una illa.
Allí on el sinuós curs de l’aigua entra de nou en pastera, precisament en l’inferior meandre que es projecta cap al sud dins del terme municipal de Sástago, davant mateix d’Escatrón, s’aixeca un dels grans monestirs cistercencs aragonesos, el dedicat a Nuestra Señora de Rueda.
Després de passar per Saragossa, les aigües de l’Ebre segueixen el seu curs cap a la Mediterrània per les terres que porten el seu nom: la Ribera Baja del Ebro. És llavors que, agraït, al seu pas per aquests paratges, el riu es torna més resplendent i proveeix de la mateixa esplendor a una vegetació que el contempla amb embadaliment. Arbres de ribera esponerosos i planures conreables, emmarcades per costers desforestats, amb colors grocs, rogencs, bruns, ocres i aires esteparis en un constant donar la benvinguda i acomiadar la baixada assossegada de les aigües.
La comarca s’estén per les dues ribes del curs de l’aigua. Cadascun dels deu pobles que la composen manté el seu particular diàleg amb l’Ebre: murmuris, confidències, planys, alegries, cançons, declaracions d’amor i fins i tot silencis. Quinto, La Zaida, Cinco Olivas, Sástago i Escatrón li parlen des de la riba dreta. Pina, Gelsa, Velilla, Alforque i Alborgue ho fan des de l’esquerra.

Fins a Pina de Ebro, el riu és ample. Allí comença a estrènyer-se, tot i que manté grans extensions de cultiu fins arribar a Velilla. La plana regada gairebé desapareix a La Zaida, on el curs capeja amb meandres el paisatge i aquest es torna estepa dominant.
Per poder recrear-nos en la riquesa paisatgística de la zona, un seguit de miradors distribuïts a ambdós costats del riu articulen la comarca des del punt de vista turístic: el de San Gregorio, a Pina; el del Piquete i el de Matamala, a Quinto; el de San Nocolás, a Velilla de Ebro, el de la Barca, a Alforque; el de Mundina, a La Zaida; el del Tozal, a Escatrón; el de les Tres Aguas, a Alborgue, i el dels Meandros del Ebro, a Sástago.

Des del Mirador de Sástago, en el lloc on s’uneixen les carreteres que arriben des d’Escatrón i Bujaraloz, es pot contemplar una de les panoràmiques més belles d’Aragó: els meandres de l’Ebre. L’aigua quasi no avança degut a l’escàs desnivell del terreny, i s’entreté joguinejant amb pobles i llogarets. A Cinco Olivas arriba a rodejar-lo completament i el converteix en una illa.
Allí on el sinuós curs de l’aigua entra de nou en pastera, precisament en l’inferior meandre que es projecta cap al sud dins del terme municipal de Sástago, davant mateix d’Escatrón, s’aixeca un dels grans monestirs cistercencs aragonesos, el dedicat a Nuestra Señora de Rueda.

FOTOGRAFIES