Travessa Serra Major de Montsant (Albarca – Cabacés)

Travessa Montsant

D’autèntic regal podem qualificar la bonança que vam poder gaudir el diumenge fent la travessa de Montsant. Un dia radiant i clar ens va permetre contemplar les magnífiques panoràmiques que aquelles carenes ens posen a l’abast de la mirada. La temperatura era la ideal per a caminar: ni fred ni excessiva calor. Trescant tot el dia per la Serra Major vam amarar-nos de natura i de sol i més d’un va arribar colrat de cara. Un últim diumenge d’octubre esplèndid en tots els sentits. Esmorzar a la Roca Corbatera, dinar a l’ermita de la Foia… i parades en tots els punts que ens va venir de gust. Són tants els llocs que podríem enumerar, d’aquesta nostra bella muntanya! Una caminada que no va decebre ningú. Uns més cansats que altres -i també algun peu que es queixava més del compte-, però arribant a Cabacés tot eren cares contentes i satisfetes.

Ja estan posades les fotos a l’àlbum.

Xirucaires dins la boira

dins la boira

Primera excursió “oficial” de la temporada. Veig que hi ha ganes, l’autocar va ple. Segurament que avui no calia matinar tant; sortim abans no claregi i desembarquem al Coll de la Teixeta sense haver-se llevat el dia encara. I avui li costarà; està tapadot a més no poder. Amenaça pluja i la boira també ens amenaça. Però torno a repetir: avui hi ha ganes de caminar i ens posem en marxa només arribar. La gent està contenta, a pesar del temps inclement. Passem la carretera i ens enfilem muntanya amunt; primer per un caminal força embardissat. De seguida trobem el PR que s’enfila fort cara a les parets del Cingle Blanc, que s’endevina més que no pas es veu. De fet, no es veu res, la boira ha anat pujant i cada cop és més espessa. Grimpem per un grau un pèl traïdor, les pedres mullades rellisquen de mala manera i més d’un s’endú un ensurt, per sort, sense cap més conseqüència. Cal anar amb compte. Ja som a dalt i planegem direcció sud a ran de la cinglera. Fotografiem el que podem, amb penes i treballs. Mal dia per fer fotos, les panoràmiques ens han fet el salt. Només s’endevina un profund espadat que es perd en un mar de boira. Arribem a l’Enderrocada i ens aturem a esmorzar. La pluja encara no ens ha visitat, potser quatre gotes mal comptades. Encara s’hi està prou bé en aquest lloc a recer de l’aire; el rocam no arriba a formar una balma. Tothom està animat i encara més quan ja tenim la panxa plena. Continuem. Passem per sota els molins del Parc Eòlic del Trucafort. Impressiona força el xiulet de les pales gegants empeses pel vent de la carena. Al Portell del Peiró trobem el GR-7 que ve del Coll Roig i davalla vers l’Argentera; el seguim. A partir de la Cova del Cabrer i els Estrets el camí es fa ample i amable. Ja som al poble; ara sí, durant una estona plou amb ganes. Per sort ja ha parat quan continuem davallant paral·lels al barranc Reial, o de l’Argentera, fins arribar a Duesaigües, el punt d’arribada d’aquesta primera matinal. Malgrat el temps rúfol ens ho hem passat bé i ja tenim ganes que arribi la segona, que serà quan farem la travessa del Montsant.

44è Dia del Camí de Muntanya – IV Vegueria de la FEEC

Puig Cabré

Convidats pel Centre Excursionista La Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria i el Grup Excursionista La Riba (GER), més de tres cents caminants i amants de la muntanya ens vam reunir diumenge passat a Valls per celebrar el 44è Dia del Camí de Muntanya – IV Vegueria de la FEEC. L’itinerari proposat pels organitzadors va iniciar-se a l’històric Pont de Goi (allí es feren els parlaments de benvinguda i es llançà el coet que donava pas a la sortida), per seguir un tram de riu Francolí fins a Picamoixons, el lloc on era previst fer la parada de l’esmorzar. Des d’allí vam continuar per un camí que voreja la riera de les Guixeres seguint fins a la font del mas del Poetó i enfilar-nos, tot seguit, vers el Puig Cabré. Aquest puig està coronat per una malmesa torre, tot i que encara esvelta, anomenada del Petrol. Des del cim estant, un cel clar i el temps abonançat ens van permetre gaudir d’unes vistes esplèndides de bona part de l’Alt i el Baix Camp i de la Conca de Barberà. La baixada fins al congost del riu Francolí i el poble de La Riba el vam fer per un pronunciat i bonic senderó que ens va dur pel Grau del coster de la Cansaladeta. Per finalitzar la jornada, al poble de la Riba ens esperava un excel·lent refrigeri ofert pels organitzadors que, juntament amb la bonica caminada, i amb tot el tiberi que ja ens havien preparat a l’hora de l’esmorzar, fa que només puguem tenir paraules d’elogi per l’excel·lent tasca de preparació d’aquesta 44è edició del Dia del Camí de Muntanya. Fins a l’any que ve, que ens retrobarem en un nou Dia del Camí de Muntanya.

FOTOS

Primer Tomb de Nit

tomb de nit

El dissabte passat vam fer el primer Tomb de Nit, una caminada nocturna oberta a tothom a qui agrada caminar. Va ser un tastet de la temporada 2008/2009, la qual estem a punt de començar; un retrobament de companys i companyes després del parèntesi de l’estiu. El temps ens va acompanyar i la caminada, de dues hores i escaig de durada, va ser summament agradable i podem afirmar que va complaure a tothom. Unes cent setanta persones ens vam aplegar a les piscines municipals per iniciar la marxa de deu quilòmetres pels voltants de Reus fins arribar a la Font del Lleó, al passeig de la Boca de la Mina. Allí, tots plegats vam fer un ressopó i l’organització va oferir beguda, aperitiu i postres. Per arrodonit la festa vam acabar la vetllada amb un excel·lent rom cremat que ens va preparar l’amic Gerard. Tot un èxit de participació que esperem poder repetir el proper any.

44è Dia del Camí de Muntanya

El Centre Excursionista la Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria, amb la col·laboració del Grup Excursionista la Riba (GER), ens conviden a participar al 44è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vagueria de la FEEC,  el diumenge dia 5 d’octubre. L’excursió que proposen segueix un tram del curs del riu Francolí, entre l’històric Pont de Goi i el pintoresc poble de la Riba, passa per Picamoixons i s’enfila a la Torre del Petrol, des on es poden contemplar excel·lents vistes.
A continuació podeu veure el programa i els horaris:

XXIX Travessa Matagalls – Montserrat

Mm

Aquest cap de setmana hem anat a fer la travessa Matagalls – Montserrat (Toni, Sebastià, Jaume, Domingo i Ramon). Per fer una travessa d’aquestes característiques cal tenir una bona dosi de sacrifici i saber que en algun moment et tocarà patir (si no ets un fora de sèrie, que n’hi ha). Arribar fins al final, però, compensa els mals moments i proporciona una enorme satisfacció.
A l’àlbum de fotos hem posat unes quantes imatges.

XIII Semi-nocturna a la Mola de Colldejou

semi nocturnaJoaquim  Santasusagna escrivia el 1929: “La Mola, mirada des de la Torreta, fa respecte i sembla protegir el poble de les ires de més amunt. De les muntanyes que environen el Camp és la més coneguda i, per consegüent, fins ha provocat literatura. La seva silueta, des de la plana, és inconfusible i el seu posat noble i greu desperta admiracions (…) La Mola mostra al lluny una tossa superba, coronada una gran cinglera i s’acusa bellament. Ningú, per tant, no deixa de reconèixer-la. És ben bé la muntanya per excel·lència per a la gent del Camp (…) El cim d’aquesta muntanya és una extensa calma, final d’una gran cinglera calcària, i és llarga de més d’un quilòmetre i ampla de tres a quatre-cents metres”.

Cap de setmana a Bronchales

El poble de Bronchales està situat a la comarca de la Serra d’Albarrasí, dins d’un sistema conegut com els “Montes Universales”, al sud-oest de la Serralada Ibèrica. S’alça a 1569 m sobre el nivell del mar i el seu principal atractiu és el turisme de muntanya. Tal com testifiquen els diversos jaciments trobats al terme, l’origen de Bronchales es remunta amb total seguretat als temps del ibers i els romans. Posteriorment, en el “Cantar del Mío Cid” trobem una referència a Bonchales, vers 1475: “Trocieron a Santa María (Albarracín) e vinieron a albergar a Fronchales (Bronchales). Allí vam fer cap nosaltres el dissabte passat, tot fent turisme per diverses localitats de Terol, en ruta…

L'endemà de la Reus-Prades-Reus

Ja som a l’endemà de la XII Caminada Reus-Prades-Reus. Enrere queden molts mesos de treball, de feina silenciosa, d’esforç abnegat de moltes persones. Avui ens queda la satisfacció d’haver reeixit en el propòsit de que la Caminada fos un jorn agradable per a tots els participants i que aquests s’enduguessin un bon record del seu pas per les nostres estimades muntanyes. Ara ens queden força dies per fer balanç de tota la feina feta i per reflexionar si de cara al proper any podem millorar encara algun aspecte en l’organització. De seguida que ho tinguem enllestit, us oferirem en aquesta web un extens reportatge fotogràfic de la diada d’ahir. A continuació teniu un punt de vista particular de diverses persones que han treballat en l’organització.