FOTOGRAFIES

1.300 participants. Organització excel•lent i l’itinerari escollit bellíssim. Un recorregut de 16,820 Km donant una volta de 360º a l’altiu massís del Pedraforca. Podem dir ben alt que a tots ens ha encantat.
Hem sortit a les vuit en punt de davant l’església de Gósol per continuar per l’antic camí ral, per sota la carretera, que hem creuat per pujar a les cases de Bardines, ja en el terme de Saldes. Hem continuat pel camí dels Minaires, que pren aquest nom perquè era el que empraven els homes de Gósol per anar cap a les mines de Saldes.
Planejant per sobre de l’Espà, hem passat per sota la Roca Roja fins arribar a les envistes del Coll de Jou. En aquesta zona encara es pot apreciar tota l’àrea on hi havia hagut l’antiga mina de lignit a cel obert que es va tancar el 1991. Des d’aquests indrets la perspectiva sobre la triangular Paret Sud és immillorable.
A partir d’aquí ja ens hem endinsat al bosc que cobreix la falda de llevant del Pedraforca, tot voltant per l’est del Pollegó inferior. A continuació, una forta pujada per arribar a la cota 1.650. Des d’aquí, planejant, hem creuat el vessant de la tartera de Saldes fins arribar al mític refugi de Lluís Estasen a 1.668 m.
Des del refugi hem baixat a la pista que recorre tota la paret nord i que va creuant totes les canals que baixen d’aquesta abrupta paret. Poc abans del quilòmetre 10, i a uns 1.710 m d’alçada, hem trobat el tercer control on ens tenien preparat un suculent esmorzar: entrepans de cansalada o llonganissa a la brasa i acabats de fer, tot regat amb impagables porrons de vi o cervesa i, no cal dir, els càntirs d’aigua fresca i regalada que hem tingut durant tota la caminada.
Seguint per la pista les vistes eren precioses, cap a la serralada del Cadí i cap a la vall on es troba el Santuari de Gresolet, tot envoltat de boscos. Arribant al Colell, cap al punt quilòmetric 12,2 i el control núm. 4, hem assolit la màxima altitud de la caminada. Érem a 1.845 m d’alçada. Des d’aquí hem girat cap a l’oest tot prenent l’antic camí de Gósol a Cerdanya, que recorre a mig vessant la vall de Cerneres. Hem passat la font de la Roca i la Portella, ja més orientats cap a Gósol, tot baixant pel bosc del serrat de la Salve fins arribar a Font Terrers, on ens esperaven els beneits càntirs d’aigua fresca i uns préssecs boníssims. El darrer tram de baixada fins a Gósol ja no ha representat cap més dificultat. Contents i eixerits ens hem fet la darrera foto sota la pancarta d’arribada.
Ah! el dia abans, per fer boca i omplir el dissabte, vam pujar a la Gallina Pelada (Cap del Llitzet) de 2.317 m d’alçada.

VINT-I-CINC ANYS

Vint-i-cinc anys, vint-i-cinc caminades pels entorns del nostre poble.
Enhorabona els qui han maldat cada any per conservar-la com és.  Tant se val, els ho hem d’agrair i molt, afegint-hi que els nostres entorns s’ho mereixen, potser hi ha molts pocs llocs amb tants de contrastos.  Un rierol de no res fa rabeig a Torrent Senta i el pujolet amb la creu de terme dorm com una criatura en mans d’un gegant, el Pedraforca. Allà dies, catau de bruixes, ara catedral de Déu.

Una caminada per les nostres muntanyes no té res d’un rècord olímpic.  Potser parlo com un vell que sóc, m’agrada molt el minyó que s’apressa i fa el tomb a grans gambades, però arribarà que ja no podrà córrer i s’adonarà de l’esplet vermell de les moixeres de guilla al Coll de la Bauma o veurà passar d’una llambregada una sargantana que juga a dinosaure.

Caminant pels boscos, mirant, veient, sentint i fins i tot respirant  sense presses, la natura es converteix en una mare que ens porta en el seu ventre, ens amanyaga , ens fa llums i perquè no siguem malcriats ens envia tempestes.

Fa anys que sóc a Gósol hi vaig arribar quan la carcanada ja no em donava per caminades, tant com m’agradaria, però, mireu, el Clot de la Llacuna per allà el Torrent dels Rucs s’afilera la pollancreda, com una amiga fidel encara que canviï de vestit, núvia amb la neu, fadrina a la primavera, esponerosa a l’estiu, generosa a la tardor.

Assegut i mirant-los em trobo en una caminada que s’estén a espais infinits.

Mn. Josep Mª Ballarin i Monset